Absolt el policia acusat de matar d'un tret un pres escapat a Càceres el 2018

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura (TSJEx) ha absolt el policia acusat de matar d’un tret un pres escapat a Càceres el 2018 al considerar que va cometre una imprudència lleu, que no està penalitzada.

D’aquesta forma, revoca la sentència de l’Audiència Provincial de Càceres que el va considerar culpable d’homicidi imprudent menys greu i que el condemnava al pagament d’una multa de sis mesos a raó de 15 euros al dia i al pagament d’una indemnització als familiars (els pares i un germà) del finat de 108.000 euros, declarant-se responsable civil subsidiari l’Estat. En aquest sentit, també s’absol l’Administració General de l’Estat de la condemna per responsabilitat civil subsidiària, ha informat en nota de premsa el TSJEx.

Els fets es remunten al 2 de març de 2018, quan es trobava el jove de 24 anys amb antecedents penals (robatori amb força) en qualitat de pres preventiu al Centre Penitenciari de Càceres i va ser necessari emplenar unes diligències en seu judicial. Per això, i cursada la corresponent ordre del seu trasllat a l’edifici dels jutjats, cap a les 09,48 hores va arribar custodiat en un vehicle policial als estacionaments subterranis del Palau de Justícia.

Un dels agents va obrir la porta del vehicle conductor per treure'l, moment en què va rebre un "fort impuls cap enrere" amb la porta que "violentament va empènyer el detingut tirant-lo a terra", alhora que el seu company, dirigint-se a la porta de sortida del pres per ajudar el seu company va ser "igualment atacat i fortament colpejat amb una crossa pel detingut" (que mai no hauria estat emmanillat durant la conducció)

En aquell moment va fugir del cotxe salvant veloçment la rampa d’accés a l’estacionament i, abans que es tanqués completament el reixat de l’entrada, pel buit va aconseguir fugir al carrer, moment en el que comença la persecució. El TSJEx entén, a diferència de l'Audiència Provincial, pel que fa als últims moments de la persecució, que quan l’agent treu la seua arma de la butxaca no actua de forma imprudent (menys greu), sinó que "va ajustar la intensitat en l’ús de l’arma a les circumstàncies concurrents".

Així assegura que, complint la normativa, va disparar trets a l’aire sense apuntar mai directament a l’escapat. I com sostenen els recurrents, si l’ús de trets intimidatoris estava justificada, no "se li pot exigir, que entre tret i tret, col·loqués l’assegurança de l’arma, sobretot en una persecució a tota velocitat i en què el pres s’havia tornat per agredir-los".

El tret que va acabar amb la vida del pres es va fer amb l’arma de suport i a l'haver-li caigut després de llançar-li una pedra l’escapat, aquestes circumstàncies, sentencia la Sala, són una "infracció dels deures de cura, però de menor entitat". La sentència no és ferma i contra la mateixa cap recurs d’ant la Sala Segona del Tribunal Suprem.