Un fàrmac contra el càncer permet obrir una nova via per tractar el Parkinson

Investigadors de diversos centres científics catalans han trobat en un fàrmac contra càncer, el Rucaparib, el potencial en organisme per a tractaments de Parkinson per les transformacions bioquímiques que aquests productes deixen al cos.

Així ho expliquen en un estudi publicat a la revista 'Cell Chemical Biology' els investigadors Albert A. Antolin, del programa Oncobell de l'Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) a Barcelona i ProCure de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i Amadeu Llebaria, de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC).

Els científics comencen per explicar que una vegada entren dins de l’organisme, els fàrmacs, a part de realitzar la seua funció terapèutica, es transformen bioquímicament per acció de la maquinària metabòlica, procés que facilita la seua expulsió.

Aquesta biotransformació té com a resultat una desaparició gradual del fàrmac, que es va convertint als seus metabòlits i, aquests, al seu torn, poden assolir altes concentracions en l’organisme i mostrar, també, una activitat biològica que pot ser diferent a la del fàrmac original.

"És a dir, els metabòlits i el fàrmac coexisteixen en l’organisme, podent provocar efectes diferents dels obtinguts amb les molècules individuals", assenyalen.

Aquest seria el cas del Rucaparib, un medicament utilitzat en quimioteràpia del càncer d’ovari, de mama i, més recentment, del càncer de pròstata i del seu metabòlit, la molècula M324.

L’estudi científic ha analitzat la relació entre Rucaparib i M324, i s’ha demostrat que el fàrmac i el seu metabòlit tenen activitats diferenciades i actuen de forma sinèrgica en algunes línies cel·lulars de càncer de pròstata.

Així mateix, i això és el que més destaquen, "sorprenentment, el M324 redueix l’acumulació de la proteïna "-sinucleína (un component important dels cossos de Lewy), en neurones derivades de pacients de Parkinson, una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per un trastorn del moviment, i en la qual les neurones no produeixen les quantitats suficients del neurotransmissor dopamina."

Així mateix, expliquen, "el fet del qual aquest M324 sigui capaç de reduir l’acumulació anormal de "-sinucleína en neurones derivades de cèl·lules mare d’un pacient de Parkinson, posa en evidència el potencial terapèutic d’aquest metabòlit i la seua possible aplicació farmacològica per al tractament d’aquesta malaltia neurodegenerativa".

Des de l’equip d’investigadors assenyalen que més enllà del cas concret, aquest descobriment apunta cap a una nova perspectiva conceptual en farmacologia: "la que considera el metabolisme dels fàrmacs no com un procés indesitjable que degrada i elimina la molècula terapèutica de l’organisme, sinó que pot tenir potencials avantatges des del punt de vista terapèutic".

Per això, asseguren, té importància caracteritzar l’activitat dels metabòlits dels fàrmacs que es deriven al cos després de la seua ingesta "per comprendre de forma integral la seua resposta clínica i aplicar-la en la medicina de precisió".