Els casos de xarampió a Espanya ja superen la meitat de tot 2024

Espanya està experimentant un increment de casos de xarampió des de començament d’any, amb xifres que ja s’atansen al total registrat durant tot el 2024. Segons dades oficials de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica del Centro Nacional de Epidemiología del Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), en a penes els dos primers mesos de l’any no s’han notificat 142 casos, una xifra que contrasta amb els 229 casos confirmats durant tot l’any anterior.

Aquest repunt no és un fenomen aïllat, sinó que s’emmarca en una tendència europea molt més àmplia. El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) va alertar divendres passat que Europa està registrant la xifra "més alta" de casos de xarampió en 25 anys, assolint ja els 32.265 contagis a la Unió Europea i el Espacio Económico Europeo, davant els 3.973 de 2023. Una dada especialment rellevant és que gairebé el 90% dels diagnosticats no estaven vacunats, la qual cosa reforça la teoria que la disminució en les taxes d’immunització és darrere d’aquest ressorgiment.

Per comunitats autònomes, les dades obtingudes entre l’1 de gener i el 9 de març mostren que País Basc lidera el rànquing amb 91 casos, seguit d’Andalusia amb 15. També s’han detectat tres casos a Melilla, dos a Galícia, dos a la Comunitat Valenciana i un a Madrid. Aquesta distribució desigual reflecteix la complexitat dels patrons de transmissió i la importància de les polítiques sanitàries regionals.

La vacunació com a barrera essencial contra el xarampió

El Ministeri de Sanitat ha recordat que continua implementant el Pla Estratègic d’Eliminació del Xarampió, enfocat a tres pilars fonamentals: el reforç de la vigilància epidemiològica, la detecció precoç de casos i el control efectiu de brots. No obstant, les autoritats sanitàries insisteixen que la vacunació continua sent l’eina més poderosa per frenar la propagació del virus.

"La immunització és fonamental per enfortir la immunitat col·lectiva i aturar les cadenes de transmissió", subratllen des de Sanitat. Aquest missatge cobra especial rellevància davant de les dades que demostren l’alta proporció de casos entre persones no vacunades.

Al llarg de l’any passat, 17 comunitats i ciutats autònomes van notificar un total de 472 sospites de xarampió, de les quals 229 van ser finalment confirmades després de les anàlisis corresponents. És significatiu que 54 d’aquests casos fossin importats, la qual cosa posa de manifest la dimensió internacional del problema.

Brots i cadenes de transmissió a Espanya durant 2024

L’any passat es van detectar brots en 12 comunitats autònomes, encara que la majoria van ser de petita magnitud, amb entre 2 i 4 casos per brot. La transmissió es va produir principalment en l’àmbit familiar i en centres sanitaris, espais on el contacte proper facilita el contagi d’aquest virus altament infecciós.

Tanmateix, hi va haver una excepció notable: un brot a Castella-la Manxa que va assolir els 57 casos i va generar cadenes de transmissió associades a Extremadura i Andalusia. Aquest episodi demostra com un únic focus pot estendre’s ràpidament a regions limítrofes si no es controla de forma eficaç.

Un aspecte cridaner de l’epidemiologia del xarampió a Espanya durant 2024 va ser la seua vinculació amb la situació a Romania. Segons les dades oficials, molts dels casos i brots van estar "fonamentalment associats a l’increment de casos de xarampió a Romania", amb importacions que van generar contagis en població resident en Espanya, "sobretot en famílies d’origen romanès assentades al nostre país".

Què és el xarampió i per què preocupa el seu ressorgiment?

El xarampió és una malaltia viral altament contagiosa que es transmet per via aèria a través de gotícules respiratòries. Abans de la generalització de les vacunes, era una causa comuna de malaltia i mortalitat infantil a tot el món. Els seus símptomes inclouen febre alta, erupció cutània característica, tos, rinitis i conjuntivitis.

El que fa especialment perillós al xarampió és la seua elevada taxa de contagi —cada persona infectada pot encomanar entre 12 i 18 persones susceptibles— i les seues potencials complicacions greus, que inclouen pneumònia, encefalitis i fins i tot la mort en els casos més severs.

La vacuna contra el xarampió, generalment administrada com a part de la vacuna triple vírica (xarampió, rubèola i parotiditis), té una eficàcia superior al 95% després de dos dosis. Aquesta alta efectivitat va permetre que molts països, inclosa Espanya, arribessin a considerar el xarampió una malaltia pràcticament eliminada a començaments del segle XXI.

Per què està tornant el xarampió a Europa?

El ressorgiment del xarampió a Europa respon principalment a la caiguda en les taxes de vacunació que s’ha produït en les últimes dos dècades. Diversos factors han contribuït a aquest descens: el moviment antivacunes, la complaença davant de malalties que ja no es consideraven una amenaça, les interrupcions en els serveis sanitaris durant la pandèmia de COVID-19 i, en alguns casos, dificultats d’accés a la sanitat per part de col·lectius vulnerables o marginats.

Per assolir l’anomenada "immunitat de grup" i prevenir brots de xarampió, els experts calculen que és necessari mantenir taxes de vacunació superiors al 95% de la població. Quan aquests nivells descendeixen, com ha passat a diverses regions europees, es creen bosses de població susceptible on el virus pot circular i causar brots.