SEGRE

La primavera arriba demà amb la borrasca Martinho, que portarà més pluges a Espanya

L’estació primaveral començarà oficialment aquest dimecres a les 10:02 hores peninsulars mentre la quarta borrasca d’impacte en menys de dos setmanes afectarà gran part del país

Una persona es protegeix amb un paraigua de la pluja en una fotografia d’arxiu.

Una persona es protegeix amb un paraigua de la pluja en una fotografia d’arxiu.EFE/Carlos Barba

Publicat per
efe

Creat:

Actualitzat:

La primavera comença oficialment demà dimecres a les 10:02 hora peninsular espanyola, marcant l’inici d’una estació que es prolongarà durant 92 dies i 18 hores fins el proper 21 de juny. Tanmateix, el debut primaveral no vindrà acompanyat de temps plàcid, ja que la borrasca Martinho, quarta en menys de dos setmanes amb potencial de causar impactes significatius, serà la protagonista meteorològica d’aquests primers dies amb un notable empitjorament del temps en bona part d’Espanya.

Segons les previsions meteorològiques, Martinho s’aproximarà a la península en les pròximes hores provocant ratxes de vent que podrien assolir els 100-110 quilòmetres per hora en zones de la meitat nord. Les precipitacions afectaran especialment el sud-oest peninsular, sent Andalusia, Extremadura i Castella i Lleó les comunitats on s’espera una incidència més gran de les pluges. Aquest temporal se suma als tres anteriors que han afectat Espanya en menys de dos setmanes, en un mes de març excepcionalment inestable.

Més enllà de la meteorologia, el començament de la primavera també tindrà protagonistes astronòmics. Durant les nits d’aquesta estació, Mart i Júpiter dominaran el firmament, encara que aquest últim deixarà de ser visible a començaments de juny. A la sortida del sol, inicialment no hi haurà planetes visibles, però la situació canviarà aviat: Venus començarà a apreciar-se des de finals de març, mentre que Saturn i Mercuri apareixeran a començaments d’abril, enriquint l’espectacle celeste primaveral.

El canvi horari: una tradició que es manté el 2025

Malgrat que tant el Parlament Europeu com la Comissió Europea s’han manifestat favorables a l’eliminació del canvi horari estacional, l’absència d’una decisió definitiva manté vigent aquesta pràctica per a 2025. Així, l’últim diumenge de març, dia 30, es produirà l’habitual canvi a l’horari d’estiu: a les 2:00 de la matinada a la península s’avançaran els rellotges una hora per marcar les 3:00, mentre que a les Canàries el canvi serà de la 1:00 a les 2:00, segons confirma el Observatorio Astronómico Nacional.

Aquest ajustament horari, encara que qüestionat en els últims anys pels seus possibles efectes sobre la salut i els hàbits de vida, continua aplicant-se en tota la Unió Europea a l’espera que els Estats membres assoleixin un consens sobre el seu futur. La modificació suposa que Espanya guanyarà una hora més de llum a la tarda, una cosa especialment apreciable durant aquesta primavera.

Característiques astronòmiques de la primavera 2025

La primavera astronòmica representa un dels dos moments de l’any en què el dia i la nit tenen una durada pràcticament idèntica, fenomen conegut com a equinocci. Tècnicament, l’inici primaveral està definit per l’instant exacte en què la Terra passa per un punt concret de la seua òrbita des del qual el centre del Sol creua l’equador celeste en el seu moviment aparent cap al nord.

Una particularitat d’aquesta estació és que constitueix el període de l’any en què la durada del dia s’incrementa amb més rapidesa. En les latituds de la península ibèrica, cada matí el Sol surt més d’un minut abans que el dia anterior, mentre que a la tarda es pon més d’un minut després. La conseqüència directa és que el temps de llum diürna augmenta gairebé tres minuts cada 24 hores al començament de la primavera, una acceleració de l’allargament diürn que resulta perceptible a simple vista.

Es pot destacar que mentre en l’hemisferi nord celebrem l’arribada de la primavera, els nostres antípodes de l’hemisferi sud donen la benvinguda a la tardor, reflex de la dualitat estacional provocada per la inclinació de l’eix terrestre respecte al pla de la seua òrbita al voltant del Sol.

Curiositats sobre l’inici primaveral

Al llarg del segle XXI, el començament de la primavera pot produir-se en tres dates diferents del calendari: 19, 20 i 21 de març. Aquesta variabilitat no és aleatòria, sinó que respon a la complexa interacció entre el nostre calendari (amb el seu sistema d’anys de traspàs) i la durada real de cada òrbita terrestre al voltant del Sol.

En aquest segle, l’inici més primerenc de la primavera tindrà lloc l’any 2096, mentre que el més tardà ja va ser el 2003. Aquestes oscil·lacions, encara que subtils, reflecteixen els ajustaments necessaris per mantenir sincronitzats nostres calendaris amb els fenòmens astronòmics.

L’equinocci de primavera ha estat històricament una data de gran rellevància cultural. Nombroses civilitzacions antigues van construir monuments alineats amb aquest esdeveniment astronòmic, com és el cas d’alguns temples maies o certes estructures megalítiques europees. En l’actualitat, diverses cultures mantenen festivitats associades a l’inici primaveral, celebrant la renovació i el despertar de la naturalesa després de la letargia hivernal.

Com afecta la primavera al clima a Espanya?

La primavera a Espanya es caracteritza tradicionalment per la seua variabilitat meteorològica, amb alternança d’episodis càlids i freds, períodes secs i plujosos. El refranyer popular recull aquesta inestabilitat en dits com "fins el quaranta de maig no et treguis la casaca", advertint sobre els possibles retorns del fred fins i tot ben entrada l’estació.

Els meteoròlegs classifiquen la primavera com una estació de transició, en la qual masses d’aire fred procedents del nord poden col·lidir amb aire més càlid i humit del sud i de la Mediterrània. Aquesta configuració afavoreix la formació de borrasques com Martinho, que caracteritzen el temps primaveral especialment durant els mesos de març i abril.

A mesura que avanci l’estació, i així que ens atansem a juny, la probabilitat de precipitacions tendeix a disminuir a bona part de la península, especialment al sud i l’est, mentre que la inestabilitat pot persistir al nord i nord-oest. Les temperatures, per la seua part, experimenten un ascens gradual però no lineal, amb possibles retrocessos puntuals que poden provocar gelades tardanes, fenomen que preocupa especialment el sector agrícola.

Per què la primavera comença en dates diferents cada any?

La data exacta de l’inici de la primavera pot variar entre el 19 i el 21 de març a causa de la diferència entre l’any del calendari (365 o 366 dies) i l’any tròpic (aproximadament 365,24219 dies). El sistema d’anys de traspàs intenta corregir aquesta discrepància, però no ho fa de manera perfecta, la qual cosa explica les petites variacions en el moment exacte de l’equinocci.

Quina diferència hi ha entre la primavera astronòmica i la meteorològica?

Mentre que la primavera astronòmica comença amb l’equinocci (aquest any el 20 de març), la primavera meteorològica es considera que inclou els mesos complets de març, abril i maig en l’hemisferi nord. Aquesta distinció respon a necessitats pràctiques de la climatologia, que prefereix treballar amb períodes complets de mesos per a les seues estadístiques i anàlisis comparatives.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking