Llogar una gallina, una moda en auge als EUA davant de les pujades en el preu dels ous

Els ciutadans nord-americans porten diversos anys anant als supermercats sense saber quant pagaran per una dotzena d’ous. Cansats d’aquestes fluctuacions en els preus, molts han decidit buscar alternatives per garantir-se un subministrament estable d’aquest aliment bàsic i han optat per tenir gallines ponedores a casa.

Aquesta tendència ha impulsat el creixement de negocis com 'Rent the Chicken', una empresa fundada el 2013 als afores de Pittsburgh (Pennsilvània), que ofereix als seus clients el lloguer d’entre dos i quatre ocells de corral. El concepte és senzill: les famílies poden disposar de gallines ponedores a casa durant sis mesos i així s'asseguren un subministrament constant d’ous frescos sense preocupar-se pels vaivens del mercat.

Jenn Tompkins, cofundadora de la companyia, confirma a EFE l’augment significatiu de clients en els últims mesos: "Sens dubte que sí", assegura. "Quan la gent lloga una de les nostres gallines sap del cert que no ha de preocupar-se pel preu dels ous, ni per l’escassetat, ni per si hi ha limitacions de compra. Només han de sortir al pati i recollir-los", afegeix.

La crisi dels preus dels ous als Estats Units

Des de finals de 2022, el cost dels ous als EUA ha experimentat un increment progressiu provocat principalment per un greu brot de grip aviària que ha obligat al sacrifici de més de 100 milions de gallines ponedores.

Segons dades de l’Oficina d’Estadístiques Laborals, el preu d’una dotzena d’ous va assolir un primer pic el gener de 2023, durant el mandat del president demòcrata Joe Biden (2021-2025). Però va ser el febrer de 2024, ja sota l’administració de Donald Trump, quan va batre tots els rècords en situar-se en els 5,89 dòlars (aproximadament 5,40 euros).

El portal Trading Economics ofereix dades encara més alarmants, assegurant que a començaments de març una dotzena d’ous va arribar a costar de mitjana de més de 8 dòlars (uns 7,33 euros). Trump, que va assumir el càrrec al gener, ha responsabilitzat en nombroses ocasions el seu predecessor d’aquesta situació.

Encara que el Departament d’Agricultura nord-americana assegura que actualment el preu ha tornat a valors més normals, entorn dels 3 dòlars (2,75 euros), les constants fluctuacions, els límits de compra imposats per alguns supermercats i els freqüents desproveïments han motivat que molts ciutadans busquin alternatives més estables.

Com funciona el negoci del lloguer de gallines

'Rent the Chicken' opera actualment a 35 mercats importants dels Estats Units i també a diverses zones del Canadà, amb plans d’expansió en marxa. Els seus serveis són especialment populars a Pittsburgh, Connecticut i Toronto, encara que la mateixa empresa reconeix que no resulta una solució viable per als qui viuen en pisos o apartaments sense espai exterior.

El paquet més bàsic, que té un cost aproximat de 500 dòlars (uns 458 euros) pels sis mesos de lloguer, inclou el galliner, dos aus, aliment i el transport fins el domicili. Els paquets més complets, que superen els 1.000 dòlars (917 euros), afegeixen més animals i serveis addicionals.

"El més normal és que l’elecció del paquet variï en funció de quantes persones visquin al domicili", explica Tompkins, ja que "dos gallines posen aproximadament una dotzena d’ous a la setmana", suficient per a una casa de mida mitjana.

Encara que alguns centres educatius han incorporat aquest servei amb finalitats pedagògiques, el model està principalment orientat a unitats familiars. "Estan molt contents", assegura Tompkins sobre la satisfacció dels seus clients.

Beneficis més enllà de l’estalvi econòmic

Tenir gallines a casa no només proporciona avantatges econòmics en temps de preus elevats. Segons explica la cofundadora de 'Rent the Chicken', els clients "obren la porta a tots els beneficis" que ofereixen aquestes aus, que van més enllà del simple estalvi.

"Els ous frescos tenen menys colesterol que els de les botigues. Però a més, les gallines actuen com a teràpia. Poden ajudar a interactuar amb els veïns quan surten al pati, i separen els nens de les pantalles, els ensenyen a cuidar un animal," comenta Tompkins.

Aquest aspecte educatiu i terapèutic representa un valor afegit per a moltes famílies, especialment aquelles amb nens, que troben en la cura d’aquests animals una activitat enriquidora i didàctica.

Quant es pot estalviar llogant gallines?

Si bé el desemborsament inicial pot semblar considerable (entre 458 i 917 euros per sis mesos), el càlcul de l’estalvi depèn en gran manera del consum familiar i de l’evolució dels preus al mercat.

Amb dos gallines produint aproximadament una dotzena d’ous setmanals, una família obtindria unes 26 dotzenes en els sis mesos de lloguer. Considerant que en els moments més crítics el preu va assolir els 8 dòlars (7,33 euros) per dotzena, l’estalvi potencial podria superar els 190 euros en el millor dels casos, sense comptar el valor afegit de consumir ous més frescos i de més qualitat.

No obstant, el principal benefici rau en l’estabilitat: independentment de les fluctuacions del mercat, les famílies mantenen un subministrament constant sense sorpreses en el cost.

Què passa quan finalitza el període de lloguer?

Un dels avantatges del model de lloguer és la seua flexibilitat. Quan finalitza el període contractat (normalment sis mesos), els clients poden tornar les aus i tot l’equipament a l’empresa sense compromís addicional.

Per a aquells que desenvolupen un vincle amb les seues gallines o descobreixen que gaudeixen d’aquesta activitat, existeix l’opció d’adopció permanent mitjançant un pagament addicional. Segons Tompkins, aproximadament un 30% dels seus clients decideix quedar-se definitivament amb les aus després del període de prova.

L’empresària no tem que la millora en els preus dels ous afecti negativament el seu negoci: "Crec sincerament que continuem llogant gallines", afirma. "Permet tenir menys inseguretats alimentàries i tenir els aliments a prop de la nostra taula i ser així menys dependents de les botigues".

Aquesta tendència reflecteix un moviment més ampli als Estats Units cap a l’autosuficiència alimentària i el consum de proximitat, valors que semblen consolidar-se més enllà de les circumstàncies econòmiques conjunturals.