Detenen un influencer nord-americà per posar en perill una tribu aïllada a l’illa de Sentinel del Nord

Les autoritats índies han detingut un youtuber nord-americà per entrar il·legalment a l’illa Sentinel del Nord, llar d’una tribu indígena aïllada, i oferir refrescos als seus habitants. L’Equip Especial d’Investigació (SIT) de l’Índia ha obert una investigació després que Mykjailo Viktorovich Poliakov, un influencer de 24 anys, va desembarcar el passat 31 de març a l’illa sense cap autorització per contactar amb la població local, que es troba protegida per llei.

Segons han explicat les forces de seguretat, Poliakov, d’ascendència ucraïnesa, havia planejat el seu viatge "de forma detallada" i portava amb si una càmera de vídeo. No es tractaria de la seua primera visita a les illes Andaman, un arxipèlag situat a l’oceà Índic. La legislació índia prohibeix atansar-se a menys de cinc quilòmetres del territori de l’illa Sentinel del Nord per evitar el contacte amb els seus habitants i la possible propagació de malalties.

El SIT ha posat en marxa una sèrie de mesures per analitzar les possibles conseqüències dels actes del youtuber, mantenint sempre la distància establerta i sense atracar als voltants. "Malgrat el fort onatge, l’operació ha estat duta a terme de manera meticulosa i seguint el protocol per mantenir la privacitat i seguretat de la població local", ha declarat un portaveu de la Policia índia a la cadena NDTV.

L’illa Sentinel del Nord, un territori únic al món

L’illa Sentinel del Nord és una petita illa d’uns 59,67 km² de superfície pertanyent a l’arxipèlag de les illes Andamán. Està habitada per una tribu indígena d’entre 50 i 400 persones que ha viscut en complet aïllament durant milers d’anys. Es creu que haurien colonitzat l’illa provinents de l’Àfrica fa entre 60.000 i 75.000 anys.

Els sentinelesos són coneguts per la seua naturalesa bel·licosa i agressiva cap a qualsevol persona que intenti atansar-se al seu territori. Fins on se sap, no dominen el foc i han acabat amb la vida de diversos visitants o intrusos al llarg de la història. El 2018, el missioner cristià nord-americà John Allen Chau va ser assassinat amb fletxes en intentar evangelitzar-los.

El govern indi reconeix el desig dels sentinelesos de viure sense contacte amb el món exterior i ha establert una sèrie de mesures per protegir-los. El Reglament d’Andaman i Nicobar (Protecció de les tribus aborígens) de 1956 proporciona protecció legal a aquesta i altres tribus natives de la regió. A més, les autoritats han declarat que no tenen cap intenció d’interferir en el seu estil de vida o hàbitat, ni interès a mantenir contacte addicional amb ells o governar l’illa.

La vulnerabilitat dels pobles indígenes aïllats

El cas del youtuber nord-americà detingut per intentar contactar amb els sentinelesos posa de manifest la vulnerabilitat dels pobles indígenes aïllats davant les amenaces externes. Aquests grups, que han optat per viure sense contacte amb la civilització moderna, són especialment susceptibles a malalties per a les quals no han desenvolupat immunitat.

Experts adverteixen que el prolongat aïllament de tribus com els sentinelesos els fa summament vulnerables al contacte amb virus introduïts per visitants estrangers. Un simple refredat o grip podria delmar tota la població en poc temps. Per això, és fonamental respectar la seua decisió de romandre aïllats i evitar qualsevol intent de contacte forçat.

A més dels riscos per a la seua salut, el contacte amb el món exterior també pot tenir un impacte devastador en la seua cultura i forma de vida tradicional. Molts pobles indígenes han vist com els seus territoris ancestrals eren envaïts i explotats, perdent així l’accés als recursos naturals de què depenen per a la seua supervivència.

La importància de protegir els pobles indígenes

L’incident a l’illa Sentinel del Nord és un recordatori de la importància de protegir els pobles indígenes i respectar el seu dret a l’autodeterminació. Els governs tenen la responsabilitat d’establir mesures legals i polítiques per salvaguardar a aquests grups vulnerables i garantir que els seus territoris siguin respectats.

Organitzacions internacionals com les Nacions Unides i l’Organització Internacional del Treball (OIT) han desenvolupat instruments per protegir els drets dels pobles indígenes, com el Conveni 169 de l’OIT sobre pobles indígenes i tribals. Aquest tractat reconeix el dret d’aquests grups a decidir les seues pròpies prioritats de desenvolupament i a mantenir les seues identitats, llengües i creences.

Així mateix, la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, adoptada el 2007, estableix els estàndards mínims per a la supervivència, dignitat i benestar d’aquests pobles. Entre altres aspectes, reconeix el seu dret a les terres i recursos que tradicionalment han tingut, ocupat o utilitzat.