Descobreixen un mecanisme que explica com la radiació solar en nounats pot causar un tipus de càncer de pell
Investigadors del VHIR han identificat que l’exposició solar intensa en edats primerenques, juntament amb l’activació del gen BRAFv600E, pot desencadenar melanoma

Investigadors del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) treballant al laboratori.
Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han revelat un important mecanisme biològic que explica com l’exposició a radiació ultraviolada (UV) en nounats pot provocar l’aparició de melanoma en el futur. L’estudi, publicat a la prestigiosa revista científica Oncogene, revela que quan l’exposició solar amb prou intensitat per produir una reacció cutània coincideix amb l’activació del gen BRAFv600E —una mutació habitualment present a les pigues—, pot desencadenar una proliferació descontrolada de cèl·lules canceroses. A més, han identificat la molècula UPP1 com a possible diana terapèutica per frenar la progressió d’aquest tipus de càncer.
Cada any es diagnostiquen aproximadament 150.000 nous casos de melanoma a Europa, xifra que previsiblement augmentarà a causa de la crisi climàtica i altres factors ambientals. Malgrat la seua elevada incidència, molts aspectes sobre el seu origen i desenvolupament continuen sent desconeguts per a la comunitat científica.
L’estudi realitzat pel grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del VHIR, en col·laboració amb el Servei de Dermatologia de l’hospital i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha descobert un mecanisme crucial que contribueix a la transformació dels melanòcits, les cèl·lules productores de melanina. Aquesta troballa podria explicar l’aparició de melanomes sense un origen primari clar, és a dir, sense una piga associada.
Com actua la mutació BRAFv600E en el desenvolupament del melanoma
La investigació ha posat el focus al paper que juga la mutació BRAFv600E en aquest procés. Se sap que aproximadament el 80% de les pigues o nevus tenen aquesta mutació. Durant la formació d’una piga, aquesta mutació inicialment estimula el creixement dels melanòcits, però posteriorment frena la seua proliferació. El significatiu és que aquesta mateixa mutació també és present en més del 50% dels melanomes malignes diagnosticats, la qual cosa indica que en alguns casos activa la fase de creixement però no la fase inhibitòria on s’haurien d’activar els mecanismes supressors tumorals.
"El gran enigma en la investigació del melanoma ha estat sempre per què alguns processos de creixement de melanòcits produeixen nevus benignes, mentre que d’altres deriven en melanomes malignes", explica l’estudi. També existeix un petit percentatge de nevus benignes que evolucionen a melanoma amb el pas del temps.
"El que hem vist és que si l’alteració genètica i la radiació es donen de manera simultània es produeix la transformació cel·lular de manera menys progressiva i més dramàtica, generant els tumors fins i tot directament sense passar per les lesions benignes," afirma el doctor Juan Ángel Recio, cap del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del VHIR i director de l’estudi. "Aquest descobriment és important perquè molts dels melanomes no tenen un origen primari associat i donaria una possible explicació sobre com apareixen", afegeix.
Experiments en models animals confirmen la teoria
Els investigadors han comprovat l’efecte de la radiació simultània amb l’activació de l’oncogèn en ratolins petits per analitzar aquesta exposició en edats primerenques. L’equip va observar que activant únicament l’oncogèn no es desenvolupava un tumor, mentre que si a més hi havia radiació, més del 80% dels subjectes estudiats el desenvolupaven.
Mitjançant aquests models animals, dades clíniques i anàlisis genètiques i bioquímiques, els científics han identificat el mecanisme que contribueix a superar la barrera evolutiva contra les activacions d’oncogens, la qual cosa deriva en el desenvolupament del melanoma en lloc d’una piga benigna.
La importància de la prevenció solar
"Aquesta és una prova més que la radiació contribueix activament a generar tumors de pell, que en aquest cas són melanomes però també altres tipus. I en nens gairebé sempre és una mica més delicat i cal anar més amb compte", recalca el doctor Recio, que puntualitza: "Per sort la pell es renova una vegada al mes i moltes d’aquestes cèl·lules que estan danyades s’eliminen, a més dels mecanismes supressors de tumors. Tot això ajuda que no passi (l’aparició d’un melanoma), però cal contribuir a la protecció".
L’especialista insisteix que les cèl·lules muten contínuament com a part natural de la vida, però davant d’aquesta evidència científica, destaca la importància de la prevenció: "Sí que podem preveure anar a la platja o sortir al carrer i posar-se crema". I afegeix: "La pell té memòria en el sentit que aquesta actuació concomitant (les mutacions i la radiació) no té un efecte immediat. La pell es regenera constantment, però hi ha cèl·lules que queden danyades".
UPP1: una nova esperança terapèutica
A partir d’aquests descobriments, l’equip va realitzar una anàlisi comparativa de l’expressió gènica abans i després de l’activació dels mecanismes identificats. L’estudi va trobar la molècula UPP1 com a potencial diana terapèutica. Els investigadors proposen que bloquejar aquesta molècula podria dificultar la viabilitat de les cèl·lules tumorals i frenar la progressió del melanoma.
Encara que seran necessaris estudis addicionals per confirmar la seua eficàcia en humans, aquest avanç obre una nova via en la lluita contra aquest tipus de càncer de pell. El doctor Recio destaca que "independentment de l’evolució de la investigació sobre UPP1, entendre els processos moleculars que faciliten l’aparició del melanoma és un pas fonamental per desenvolupar estratègies mèdiques i de salut pública que ajudin a reduir la incidència d’aquesta malaltia".
Què és el melanoma i com prevenir-lo?
El melanoma és un tipus de càncer de pell que s’origina als melanòcits, les cèl·lules encarregades de produir la melanina, el pigment que dona color a la pell. És un dels càncers de pell més agressius, amb alta capacitat de metàstasi si no es detecta en fases primerenques.
Els principals factors de risc inclouen l’exposició excessiva a rajos UV (tant solars com artificials), tenir pell clara, antecedents familiars de melanoma, i la presència de moltes pigues o de pigues atípiques. Els experts recomanen l’ús de protecció solar d’ampli espectre amb factor de protecció mínim SPF 30, fins i tot en dies ennuvolats, evitar l’exposició solar en les hores centrals del dia (de 12:00 a 16:00), i utilitzar roba protectora, barrets i ulleres de sol homologades.
Per què és especialment important protegir els nens del sol?
Les dades científiques mostren que aproximadament el 80% del dany solar acumulat a la nostra pell passa durant els primers 18 anys de vida. La pell dels nens és més fina i sensible que la dels adults, per la qual cosa el dany causat per la radiació ultraviolada pot ser més profund i durador.
Segons diversos estudis epidemiològics, les cremades solars greus durant la infància dupliquen el risc de desenvolupar melanoma en l’edat adulta. Aquest nou descobriment del VHIR reforça la importància d’extremar les precaucions amb els més petits, especialment amb els nounats, el sistema de protecció cutània del qual encara no està completament desenvolupat.