Avís del govern espanyol de canvis en l’impost de successions i donacions

L’Agència Tributària ha introduït importants modificacions en l’impost de successions i donacions que entren en vigor aquest 2025, afectant de forma desigual els ciutadans segons la seua comunitat autònoma de residència. Mentre els espanyols es preparen per a la campanya de la declaració de la renda que va començar a l’abril, aquestes noves mesures fiscals estableixen diferents llindars d’exempció i bonificacions depenent del territori, creant un mapa fiscal heterogeni que els contribuents han de conèixer.

L’impost de successions i donacions, que grava la transmissió de béns o drets entre persones físiques tant per mort (mortis causa) com per donacions entre vius (inter vivos), presenta, ara un panorama més complex. La particularitat d’aquestes modificacions rau en la seua aplicació territorial diferenciada, la qual cosa obliga els hereus a informar-se específicament sobre la normativa aplicable en la seua comunitat autònoma per evitar sorpreses fiscals desagradables.

Les novetats d’aquest tribut arriben en un context d’incertesa fiscal, coincidint amb altres canvis tributaris com els relacionats amb l’IRPF, parcialment motivats per les fluctuacions del salari mínim interprofessional. Tanmateix, són les diferències territorials en l’impost successori les que més desigualtats generen entre ciutadans espanyols segons el seu lloc de residència.

Diferències territorials en l’impost de successions

Catalunya ha establert una de les mesures més destacades: els menors de 21 anys quedaran exempts de tributar per herències que no superin els 100.000 euros en el seu conjunt. Aquesta xifra, encara que significativa, queda lluny dels llindars establerts en altres comunitats com Astúries, on el mateix grup d’edat gaudeix d’una exempció que assoleix els 300.000 euros.

El cas de Galícia resulta especialment favorable per als hereus del denominat grup II (fills de 21 anys o més), que no hauran d’abonar aquest impost per herències inferiors a 400.000 euros. Aquest mateix llindar d’exempció s’aplica també a les Canàries, La Rioja, Múrcia i la Comunitat Valenciana, convertint aquestes regions en territoris fiscalment atractius per a les herències.

Per la seua part, la Comunitat de Madrid ha optat per un sistema diferent però igualment avantatjós: en lloc d’establir llindars d’exempció, aplica una bonificació del 99% per a hereus directes, amb independència de la quantia heretada. Aquesta fórmula suposa a la pràctica un pagament gairebé simbòlic del tribut.

El cas de Navarra mereix especial atenció, ja que estableix una bonificació del 100% —equivalent a una exempció total— per a herències inferiors a 250.000 euros, situant-se en una posició intermèdia respecte a altres autonomies.

Com funciona l’impost de successions i donacions?

Aquest tribut, de caràcter progressiu, grava l’adquisició de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com per donació o qualsevol altre negoci jurídic gratuït i inter vivos. El tipus impositiu varia segons la quantia heretada i el grau de parentiu entre el causant o donant i el beneficiari.

La normativa estatal estableix quatre grups de parentiu, sent el grup I (descendents i adoptats menors de 21 anys) i el grup II (descendents i adoptats de 21 o més anys, cònjuges, ascendents i adoptants) els que tradicionalment gaudeixen de més beneficis fiscals.

Tanmateix, la cessió parcial de competències normatives a les comunitats autònomes ha provocat que cada territori pugui establir les seues pròpies reduccions, bonificacions i deduccions, creant disset sistemes fiscals diferents dins de l’Estat espanyol.

Impacte econòmic en les famílies espanyoles

Les disparitats territorials en aquest impost poden suposar diferències de diversos milers d’euros en la tributació d’una mateixa herència segons la comunitat autònoma de residència del causant. Aquesta situació ha generat debats sobre la possible "competència fiscal" entre territoris i la conveniència d’harmonitzar el tribut a nivell estatal.

Per a una família mitjana, aquestes modificacions poden resultar determinants en la planificació successòria. Per exemple, una herència de 350.000 euros rebuda per un fill major de 21 anys estaria totalment exempta a Galícia, però podria generar una obligació tributària significativa en altres comunitats amb normatives menys favorables.

Els experts fiscals recomanen informar-se detalladament sobre la normativa aplicable en cada cas i considerar la possibilitat de realitzar donacions en vida com a estratègia per optimitzar la càrrega fiscal, especialment en aquells territoris on les bonificacions per donacions són equiparables a les aplicables a herències.

Quina documentació es necessita per liquidar l’impost?

Els hereus han de presentar, en un termini generalment de sis mesos des de la mort, documentació com el certificat de defunció, el certificat del Registre d’Actes d’Última Voluntat, el testament si existís o la declaració d’hereus abintestat, així com un inventari detallat dels béns i drets que componen l’herència.

El procés de liquidació pot resultar complex, especialment quan l’herència inclou béns immobles, participacions empresarials o actius financers, pel que molts contribuents opten per buscar assessorament professional per evitar errors que puguin derivar en recàrrecs o sancions.

Com afectaran aquests canvis a la mobilitat geogràfica?

Un efecte secundari d’aquestes disparitats fiscals és el denominat "turisme fiscal", fenomen pel qual alguns contribuents modifiquen la seua residència habitual per beneficiar-se de règims tributaris més favorables. Tanmateix, l’Agència Tributària ha intensificat els controls per evitar canvis ficticis de domicili amb finalitats exclusivament fiscals.

Perquè un canvi de residència sigui reconegut a efectes de l’impost de successions, el causant ha d’haver residit efectivament al nou territori durant almenys cinc anys abans de la mort, el que limita considerablement les possibilitats de planificació fiscal a curt termini.

En definitiva, les modificacions en l’impost de successions per a 2025 configuren un mapa fiscal heterogeni que obliga els contribuents a conèixer amb detall la normativa aplicable en la seua comunitat autònoma. La disparitat de criteris entre territoris, amb diferències que poden superar els 300.000 euros en els llindars d’exempció, fa més necessari que mai una adequada planificació patrimonial i successòria.