El dragó blau torna a les costes espanyoles què passa si et pica aquest curiós gasteròpode?
El petit mol·lusc marí de color blau elèctric ha estat observat en costes espanyoles, provocant preocupació entre banyistes pel seu verí i capacitat per causar irritacions cutànies

Dragó blau.
El dragó blau és un petit mol·lusc marí, de tot just 3 centímetres però amb un cridaner color blau elèctric que representa un potencial perill per als banyistes a causa de la seua capacitat urticant, que pot provocar irritacions cutànies similars o fins i tot més intenses que les causades per meduses comunes.
Encara que la seua presència no és habitual a les nostres costes, els experts assenyalen que els canvis en els corrents marins i l’increment de les temperatures de l’aigua estan propiciant l’aparició d’aquests organismes en zones on anteriorment no s’havien detectat. Les autoritats locals han establert protocols de vigilància i han sol·licitat als ciutadans que extremin les precaucions durant el bany a les zones afectades.
Dragón azul, extraño molusco que se halla desde costas sudafricanas o australianas hasta las europeas. pic.twitter.com/Srev2EMubm
— Detective Lobo (@Gilberto_Qp) March 10, 2018
Què és exactament el dragó blau?
El dragó blau (Glaucus atlanticus) és un gasteròpode nudibranqui pertanyent a la família Glaucidae. Aquest fascinant mol·lusc marí es caracteritza per no tenir closca i presentar una coloració blau elèctric amb tonalitats platejades, que li serveix com a camuflatge perfecte per a la seua vida a la superfície oceànica. Vist des de dalt, el seu color blau intens es mimetitza amb l’aigua, mentre que observat des de baix, el seu ventre platejat es confon amb la brillantor del sol a la superfície.
Malgrat la seua mida diminuta —entre 2 i 3 centímetres de longitud—, aquest organisme és un depredador formidable. S’alimenta principalment d’altres animals marins verinosos com la caravel·la portuguesa (Physalia physalis), de la qual no només consumeix el seu teixit, sinó que també absorbeix i concentra les seues cèl·lules urticants per a la seua pròpia defensa, la qual cosa li confereix un potencial tòxic considerable.
El dragó blau és capaç d’emmagatzemar el verí de les seues preses en concentracions fins i tot més grans que les originals, la qual cosa el converteix en un organisme potencialment més perillós que les mateixes caravel·les portugueses de les que s’alimenta.
Característiques i hàbitat natural
Aquests petits mol·luscos són hermafrodites, la qual cosa significa que posseeixen òrgans reproductors tant masculins com femenins. Solen flotar a la superfície de l’oceà gràcies a una bombolla de gas que emmagatzemen al seu estómac, la qual cosa els permet desplaçar-se a mercè dels corrents i els vents marins.
El seu hàbitat natural són les aigües temperades i tropicals dels oceans de tot el món, especialment a l’Atlàntic, el Pacífic i l’Índic. Encara que tradicionalment es troben en mar obert, ocasionalment els corrents i el vent els arrosseguen cap a zones costaneres, com ha succeït recentment en algunes platges espanyoles.
El canvi climàtic està alterant els patrons dels corrents marins, la qual cosa podria explicar per quines espècies com el dragó blau estan apareixent en zones on abans no eren habituals.
Com identificar el dragó blau a les nostres platges?
Reconèixer aquest mol·lusc no resulta complicat a causa del seu distintiu color i morfologia. Presenta un cos allargat amb sis apèndixs que es ramifiquen a tentacles més petits. La seua coloració blau intens el fa fàcilment identificable a la sorra o flotant a l’aigua a prop de la vora.
En ser arrossegats a la costa, solen trobar-se sols o en petits grups, de vegades juntament amb altres organismes pelàgics com|com a meduses o caravel·les portugueses. És important destacar que, fins i tot quan semblen estar morts o secs a la sorra, poden mantenir la seua capacitat urticant durant hores.
Els experts recomanen no confondre el dragó blau amb la velella (Velella velella), cap altre organisme marí de color blau que de vegades arriba a les nostres costes però que resulta inofensiu per als humans.
Riscos per a la salut i què fer en cas de contacte
Malgrat la seua petita mida, el contacte amb un dragó blau pot resultar extremadament dolorós. El verí que emmagatzema de les caravel·les portugueses i altres cnidaris conté neurotoxines i proteïnes que poden desencadenar diverses reaccions en l’organisme humà.
Els símptomes després d’una picadura inclouen:
- Dolor intens i immediat a la zona de contacte
- Enrogiment i formació de favasses a la pell
- Sensació de coïssor persistent
- En casos més greus: nàusees, vòmits, dificultat respiratòria i reaccions al·lèrgiques severes
Si es produeix contacte amb aquest organisme, els especialistes mèdics recomanen:
1. No tocar la zona afectada amb les mans per evitar estendre el verí
2. Rentar la zona amb aigua salada (mai amb aigua dolça, ja que podria activar més cèl·lules urticants)
3. Retirar amb compte qualsevol tentacle adherit utilitzant guants o un objecte pla com una targeta
4. Aplicar fred indirecte (no gel directe) per alleujar el dolor
5. Acudir urgentment a un centre mèdic si els símptomes persisteixen o empitjoren
Presència en costes espanyoles
Encara que el dragó blau no és un visitant habitual de les nostres costes, en els últims anys s’han documentat observacions en diverses regions del litoral espanyol, principalment a les Illes Canàries, les Balears i algunes zones de la Mediterrània i el Cantàbric.
El recent cas de Gran Canària ha generat especial atenció mediàtica a causa de la concentració inusual d’aquests organismes, la qual cosa ha portat les autoritats a prendre mesures preventives com el tancament temporal d’algunes platges i la instal·lació de banderes que alerten sobre la seua presència.
Per què apareixen aquests organismes a les nostres platges?
El fenomen d’aparició del dragó blau a les costes espanyoles està vinculat a diversos factors oceanogràfics i climatològics. Les principals causes que els experts identifiquen són:
- Canvis en la temperatura de l’aigua a causa de l’escalfament global
- Alteracions en els patrons de corrents marins
- Temporals i vents forts que empenyen aquests organismes cap a la costa
- Més presència de les seues preses habituals, com les caravel·les portugueses, en aigües properes al litoral
Alguns estudis suggereixen que l’increment en la freqüència d’aquests observacions podria ser un indicador biològic de les transformacions que està experimentant l’ecosistema marí com a conseqüència del canvi climàtic.