L’OMS adverteix d’una nova variant de covid a diversos països: els símptomes més freqüents

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha incorporat oficialment la variant NB.1.8.1 del coronavirus a la seua llista de soques 'sota vigilància' després de constatar un increment notable en els casos de contagi i hospitalitzacions en diversos països. Aquesta nova mutació viral, detectada per primera vegada el 22 de gener de 2025, en representa ja més del 10% de les infeccions a nivell mundial, consolidant-se com a dominant en zones asiàtiques com Hong Kong i la Xina continental.

Els organismes sanitaris internacionals estan seguint amb especial atenció l’evolució d’aquesta variant després d’haver-se identificat en destinacions vacacionals populars com Egipte, Tailàndia i les Maldives. En paral·lel, els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units han confirmat la presència de NB.1.8.1 en sis estats nord-americans: Nova York, Califòrnia, Arizona, Ohio, Washington i Rhode Island. Malgrat aquesta expansió geogràfica, l’OMS ha assenyalat que el nivell de risc actual per a la població general es manté sota i que les vacunes disponibles al mercat haurien de conservar la seua eficàcia davant aquest nou cep|soca.

"L’OMS recomana que els països es mantinguin alerta, s’adaptin a l’evolució de les tendències epidemiològiques i aprofitin les estratègies de gestió de la covid-19 per enfortir els sistemes davant totes les amenaces de malalties respiratòries. Els estats membres han de seguir oferint vacunes contra la covid-19 d’acord amb les recomanacions de l’OMS", indica l’informe emès per l’organisme internacional, que ha descartat de moment la necessitat d’implementar restriccions de viatge o mesures comercials extraordinàries.

Què sabem sobre la variant NB.1.8.1?

La NB.1.8.1 representa una evolució de la soca òmicron, que ja va protagonitzar una onada significativa de contagis a nivell mundial. Els experts assenyalen que aquesta nova variant podria presentar característiques que li atorguen avantatges evolutius davant altres versions del virus. La professora Lara Herrero, viròloga de la Universitat Griffith, ha destacat que "és possible que una persona infectada amb NB.1.8.1 tingui més probabilitat de transmetre el virus a una altra persona, en comparació amb les variants anteriors."

Segons les dades preliminars, aquesta variant podria mostrar una capacitat més important per evadir parcialment la immunitat adquirida tant per infeccions prèvies com per vacunació, la qual cosa explicaria la seua ràpida expansió en regions amb altes taxes d’immunització. No obstant, els científics subratllen que aquest comportament és habitual en l’evolució viral i no implica necessàriament un augment en la gravetat de la malaltia.

Simptomatologia i manifestacions clíniques

D’acord amb la informació proporcionada pels CDC nord-americans, els símptomes associats a la infecció per la variant NB.1.8.1 mantenen similituds amb els ja coneguts de la COVID-19. Entre aquests hi ha: febre o calfreds, tos persistent, dificultat per respirar, dolor de coll, congestió nasal, alteracions en el gust o olfacte, fatiga generalitzada, dolors musculars, cefalees, nàusees, vòmits i episodis de diarrea.

"L’evidència fins el moment suggereix que NB.1.8.1 podria propagar-se amb més facilitat i eludir parcialment la immunitat derivada d’infeccions prèvies o de la vacunació. Aquests factors podrien explicar el seu augment en les dades de seqüenciació", ha explicat la professora Ferrer, que també ha matisat que, ara per ara, no existeixen indicis que aquesta variant provoqui una malaltia més severa que altres soques circulants.

Impacte en el turisme internacional

L’aparició de NB.1.8.1 en destinacions turístiques populars ha generat certa inquietud al sector, especialment després de la devastadora crisi que va experimentar la indústria durant els primers anys de la pandèmia. Tanmateix, l’OMS ha descartat la necessitat d’imposar restriccions als viatges internacionals, advocant per una vigilància reforçada en lloc de limitacions a la mobilitat.

Els experts sanitaris recomanen als viatgers mantenir les mesures bàsiques de prevenció, com la higiene freqüent de mans, l’ús de màscares en espais freqüentats o amb mala ventilació, i completar les pautes de vacunació recomanades abans de viatjar a destinacions amb alta incidència.

És necessària una nova vacuna específica?

Un dels interrogants que sorgeix davant de l’aparició de noves variants és la possible necessitat d’adaptar les vacunes existents. De moment, tant l’OMS com els fabricants de vacunes consideren que els preparats actuals mantenen un nivell de protecció satisfactori davant NB.1.8.1, especialment en la prevenció de casos greus i hospitalitzacions.

Pfizer, un dels principals desenvolupadors de vacunes contra la COVID-19, ha comunicat que manté un sistema de vigilància constant sobre les noves variants i que compta amb la capacitat per adaptar la seua plataforma de ARNm en cas que fos necessari. No obstant, la companyia ha subratllat que les dades preliminars suggereixen que la seua vacuna actual continua oferint protecció davant aquest nova soca.

Com afecta aquesta variant als sistemes sanitaris?

Després d’anys de tensió extrema en els sistemes de salut de tot el món, l’aparició de NB.1.8.1 ha posat en alerta les autoritats sanitàries, que segueixen de prop les dades d’hospitalitzacions. De moment, no s’han reportat increments desproporcionats en l’ocupació hospitalària vinculats específicament a aquesta variant.

L’experiència acumulada durant la pandèmia ha permès als sistemes sanitaris desenvolupar protocols més eficients per a la gestió de pacients amb COVID-19, així com millorar les capacitats diagnòstiques i terapèutiques. A més, l’alt percentatge de població immunitzada, ja sigui per vacunació o per infecció prèvia, contribueix a mitigar l’impacte potencial de noves variants.

Els experts coincideixen que la vigilància genòmica resulta fonamental per anticipar-se a possibles canvis en el comportament del virus. Aquest monitoratge constant permet detectar aviat noves variants i avaluar les seues característiques abans que puguin generar impactes significatius en la salut pública.