La DGT respon sobre si els nadons podrien viatjar al seient del copilot per evitar oblits mortals com el de Valls

El passat 1 de juliol, un menor va morir per un cop de calor per haver quedat tancat a l’interior d’un cotxe a Valls. Aquest tipus d’incidents, encara que no siguin estadísticament nombrosos, generen gran preocupació social per la seua gravetat i perquè són potencialment evitables amb les mesures adequades.

El director general de Tráfico, Pere Navarro, ha manifestat no tenir un "criteri clar" respecte a la possibilitat de permetre que els nens viatgin al seient del copilot com a mesura per evitar que siguin oblidats dins del vehicle i puguin patir un cop de calor. Aquesta declaració sorgeix després de la proposta del director econòmic de l’Aliança Espanyola per a la Seguridad Vial Infantil (AESVi) i president de la Fundación Smart Baby, Josep M. Vallès, qui qüestiona la normativa actual que obliga als menors a viatjar als seients posteriors.

Durant la presentació d’un estudi sobre sinistralitat viària amb animals, Navarro va assenyalar que l’oblit de menors en vehicles "no és un problema generalitzat, estès" que requereixi desenvolupar una "estratègia" específica, encara que reconeix que és "prou important com per conscienciar a tot el món|tothom de què 'ull’ i 'atenció'". El màxim responsable de la Dirección General de Tráfico ha indicat que seria necessari consultar amb els experts en seguretat viària infantil de la DGT, "un grup de treball que porta anys buscant les alternatives i solucions als problemes que es plantegen".

Fonts oficials de la DGT, consultades per Europa Press, han precisat que "seran els experts el que hauran d’estudiar el tema, que no és de seguretat viària," sinó "de la societat en el seu conjunt". Aquest debat cobra rellevància després que més de 1.000 firmes a Change.org en tot just 24 hores hagin sol·licitat la implementació obligatòria de sistemes d’alerta contra l’oblit de nadons als vehicles.

Arguments a favor de portar els nens al seient davanter

Josep M. Vallès, en una entrevista concedida a Europa Press, defensa la seua postura explicant que "els seients davanters tenen  dispositius de protecció passiva molt més desenvolupats que els seients posteriors i, a més, és pràcticament impossible oblidar-se d'un nen que viatja al costat del conductor". Aquesta perspectiva desafia la normativa actual de seguretat viària que prioritza la ubicació dels menors a la part posterior del vehicle com a mesura preventiva en cas d’accident.

El debat tècnic se centra a equilibrar dos factors de risc: d’una banda, la major protecció que ofereixen els seients posteriors en cas de col·lisió frontal, i per un altre, el risc d’oblit que hi ha quan el menor no està en el camp visual directe del conductor. Els experts en seguretat viària infantil hauran d’avaluar quin d’aquests riscos és més significatiu estadísticament i quines mesures poden implementar-se per minimitzar ambdós.

La falta d’estadístiques oficials sobre cops de calor

Un aspecte rellevant que complica la presa de decisions és l’absència d’un registre oficial de casos. Segons destaca Vallès, "a Espanya no hi ha un registre oficial anual de menors morts per cop de calor en vehicles, ni dades desglossades per edats com sí que succeeix als Estats Units". L’expert assenyala que "només existeix constància de casos aïllats" i argumenta que "un sol cas ja és prou dolorós, així que el nombre no és rellevant".

Sistemes tecnològics per prevenir oblits

La iniciativa en Change.org que sol·licita sistemes obligatoris d’alerta contra l’oblit de nadons als cotxes reflecteix una tendència creixent cap a solucions tecnològiques per a aquest problema. Actualment, existeixen diversos dispositius al mercat dissenyats específicament per alertar els conductors quan abandonen el vehicle deixant un menor al seu interior. Aquests sistemes van des de sensors de pes i moviment fins a aplicacions mòbils connectades amb els sistemes de climatització del cotxe.

Alguns fabricants d’automòbils ja estan incorporant aquestes tecnologies com a equipament de sèrie en els seus nous models, anticipant-se a possibles regulacions. La implementació obligatòria d’aquests sistemes podria representar una solució intermèdia que mantindria la seguretat passiva que ofereixen els seients posteriors mentre es minimitza el risc d’oblit mitjançant alertes automàtiques que avisen el conductor si detecten la presència d’un menor al vehicle estacionat.

Què diu la normativa actual sobre el transport de nens en vehicles?

La legislació vigent a Espanya estableix que els menors amb una estatura igual o inferior a 135 centímetres han de viatjar als seients posteriors del vehicle, utilitzant sistemes de retenció homologats adaptats a la seua talla i pes. Només es permet que viatgin al seient davanter quan tots els seients posteriors estiguin ocupats per altres de menors d’igual o menor edat, quan no sigui possible instal·lar sistemes de retenció infantil als seients posteriors, o quan el vehicle no disposi de seients posteriors.

Aquesta normativa es fonamenta en dècades d’investigació sobre seguretat viària que demostren que, estadísticament, els seients posteriors ofereixen més protecció en cas d’impacte frontal, que és el tipus de col·lisió més freqüent. Tanmateix, el debat actual planteja si aquesta normativa hauria de revisar-se considerant no només el factor de protecció en cas d’accident sinó també el risc d’oblit, especialment en èpoques d’altes temperatures on un menor oblidat pot patir un cop de calor en qüestió de minuts.

Quant temps tarda a produir-se un cop de calor?

Els estudis científics sobre hipertèrmia en vehicles tancats han demostrat que la temperatura interior d’un cotxe estacionat pot augmentar fins 10°C en només 10 minuts, fins i tot en dies amb temperatures moderades. Un dia assolellat amb 25°C a l’exterior, l’interior d’un vehicle pot assolir els 50°C en menys d’una hora, creant condicions potencialment letals per a un menor que s'hagi quedat dins.

Els nens són especialment vulnerables als cops de calor perquè el seu sistema termoregulador no està completament desenvolupat, la seua temperatura corporal augmenta de tres a cinc vegades més ràpid que la d’un adult, i no poden prendre mesures per refrescar-se per si mateixos. Aquests factors fan que el temps sigui un element crític en aquests casos, i justifiquen la preocupació per desenvolupar mesures que evitin situacions d’oblit, ja sigui mitjançant canvis normatius o implementació de sistemes tecnològics d’alerta.