La gran diversitat de dinosaures carnívors al Pirineu del Cretaci
Un estudi internacional liderat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont revela la coexistència de diverses espècies abans de l'extinció fa 66 milions d'anys
LLEIDA - Un equip internacional d'investigadors liderat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-Cerca) i el Museu de la Conca Dellà ha publicat aquest 22 de maig un important estudi que revela una elevada diversitat de dinosaures carnívors que habitaven els actuals Pirineus durant el Cretaci superior, poc abans de la seva extinció. Aquesta descoberta aporta noves dades sobre un grup de dinosaures que fins ara era bastant desconegut a la Península Ibèrica.
La investigació, publicada a la prestigiosa revista 'Cretaceous Research', s'ha centrat en l'anàlisi de dents fòssils localitzades al jaciment de Molí del Baró-1, a Lleida. Aquest jaciment data del Maastrichtiense superior, fa poc més de 66 milions d'anys, un període molt proper a l'extinció massiva que va acabar amb els dinosaures no aviaris. Fins al moment, les restes de dinosaures carnívors en aquesta zona eren escasses i no havien estat estudiades amb detall.
"El jaciment de Molí del Baró-1 és com una fotografia d'un dels últims moments dels dinosaures europeus i ofereix una informació valuosíssima sobre la diversitat de dinosaures carnívors en aquesta zona", ha explicat Oscar Castillo, primer firmant de l'article. Segons els resultats obtinguts, s'ha confirmat la presència d'almenys tres grups diferents de dinosaures carnívors: velociraptorins, dromeosaurins i troodòntids.
Una troballa inesperada
Un dels aspectes més sorprenents de l'estudi ha estat la identificació d'un quart tipus de dinosaure carnívor, corresponent a la forma més petita trobada fins ara. Aquest grup es creia extingit durant el Maastrichtiense i la seva distribució estava pràcticament restringida a l'actual Xina. "La presència d'aquests grups de dinosaures a la regió Ibero-Armorica dibuixa un panorama bastant diferent al que coneixíem en altres zones del planeta en aquesta etapa final del Cretaci", ha explicat el doctor Bernat Vila, investigador i coautor de l'estudi.
Coexistència sense competència
Un altre aspecte rellevant d'aquesta investigació és que els científics han pogut determinar que, malgrat ser tots carnívors de mida petita, cada espècie ocupava un niche ecològic diferent. Segons les conclusions de l'estudi, hi havia poca competència entre ells perquè havien desenvolupat dietes i mecanismes d'alimentació diferents, el que els permetia coexistir en el mateix ecosistema sense disputar-se els recursos.
Aquesta descoberta no només amplia el coneixement sobre la biodiversitat dels dinosaures a la Península Ibèrica, sinó que també ofereix noves perspectives sobre l'ecologia i l'evolució d'aquests animals just abans de la seva extinció. L'equip investigador continua treballant en el jaciment amb l'esperança de trobar més restes que aportin informació addicional sobre aquests fascinants animals prehistòrics.
