Lleida i Sant Sebastià lideren la xarxa de refugis climàtics a Espanya

Un nou estudi de Greenpeace revela que Lleida i Sant Sebastià són les ciutats amb millor ràtio de refugis climàtics per habitant a Espanya. L'informe 'Ciutats al roig viu: refugis climàtics i desprotecció davant la calor extrema a Espanya', publicat recentment per l'organització ecologista, mostra que només 16 de les 52 capitals de província i autonòmiques espanyoles compten amb una xarxa pública d'aquests espais, deixant sense cobertura regions senceres com Extremadura, Castella-la Manxa, Cantàbria, Astúries, Galícia i els dos arxipèlags.

Segons les dades recollides, les cinc ciutats amb més refugis climàtics són Barcelona (401), Bilbao (131), Múrcia (94), Màlaga (93) i Sant Sebastià (89). A l'extrem contrari trobem Sevilla amb només 5 refugis, Còrdova amb 14 (exclusius per a gent gran), València (20), Madrid (31) i Tarragona (31). Pel que fa a la proporció d'habitants per refugi, destaquen Sant Sebastià (1/2100), Lleida (1/2400), Logronyo (1/2500), Bilbao (1/2600) i Girona (1/2900), mentre que ciutats com Sevilla (1/137400) o Madrid (1/110100) presenten ràtios molt deficients.

Això si, cap de les xarxes compleix tots els requisits necessaris per protegir eficaçment la població, segons denuncia Greenpeace. Entre les mancances detectades hi ha horaris inadequats (molts tanquen al migdia, a les tardes o els caps de setmana), falta d'identificació clara, problemes d'accessibilitat, i que no tots són gratuïts ni de lliure accés. Per exemple, Madrid inclou piscines municipals i museus de pagament, mentre que Sant Sebastià i Vitòria consideren refugis els centres comercials, i Logronyo inclou cafeteries on cal consumir.

Moltes ciutats no disposen d'espais idonis quant a capacitat i zones de descans. Bilbao, Barcelona, Múrcia o Sevilla compten com a refugis climàtics estacions de transport, mercats o poliesportius sense especificar si tenen zones de descans habilitades. A més, diverses capitals inclouen espais exteriors com parcs o places sense verificar si compten amb ombra suficient, punts de descans o fonts d'aigua disponibles.

Elvira Jiménez Navarro, responsable de la Campanya d'Adaptació urbana al canvi climàtic de Greenpeace, ha subratllat que "no n'hi ha prou amb enumerar espais climatitzats públics i zones verdes de la ciutat" com a refugis climàtics. "Cal habilitar-los perquè siguin efectius i puguin protegir realment la població més vulnerable. Els refugis climàtics no són una moda, són una mesura de salut pública", ha conclòs.

Greenpeace demana als ajuntaments que habilitin refugis climàtics efectius i implementin plans d'adaptació que transformin l'espai públic amb solucions basades en la natura. També reclama mesures socials per reduir la vulnerabilitat de les persones amb més risc, objectius mesurables, finançament adequat i un sistema energètic 100% renovable que sigui democràtic, social i ambientalment respectuós i just.