Capdella homenatja Conxita Grangé en el centenari de l’última supervivent dels camps nazis

Una visita guiada pels llocs en els quals va créixer Conxita Grangé va iniciar dimecres els actes organitzats per commemorar el centenari de l’última supervivent catalana dels camps de concentració nazi. L’activitat es va portar a terme al Museu Hidroelèctric de Capdella de la mà de l’historiador Josep Maria Canabal, que va qualificar Grangé com “una gran figura en la defensa de la llibertat i de la democràcia”. A més de fer una aproximació als seus primers anys de vida a Espui, on va nàixer el 6 d’agost del 1925, Canabal també explica en la ruta la seua “obra pedagògica als instituts sobre la barbàrie nazi, que no podem oblidar mai”. Per la seua part, l’historiador pallarès Josep Calvet, cap de Continguts, Educació i Projectes del Memorial Democràtic, va qualificar Grangé com “una dona valenta” que es va jugar la vida per defensar uns ideals i va destacar-ne la “implicació en la transmissió de la memòria i dels perills del feixisme a les noves generacions”.

Precisament el Museu Hidroelèctric de Capdella acollirà demà l’acte central de l’Any Conxita Grangé a partir de les 19.00 hores, amb la presència de la família de la resistent lleidatana i d’autoritats com el conseller de Justícia, Ramon Espadaler. L’acte inclourà la inauguració de la plaça Conxita Grangé Beleta i l’obertura de l’exposició Conxita Grangé: compromís i resistència. Al llarg de l’any s’han previst altres actes commemoratius, com la publicació d’una biografia de Grangé per part de Josep Calvet.

Abans de complir els dos anys, per motius de salut, Conxita Grangé se’n va anar a viure amb els seus oncles materns a Tolosa. Amb l’inici de la Guerra Civil, la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República. Jaume Beleta, el seu oncle, va participar en la construcció d’aeròdroms militars. La victòria franquista va obligar la família a tornar a França i a l’esclatar la Segona Guerra Mundial, l’oncle es va integrar als moviments de resistència contra l’ocupació nazi. Al ser descobert es va refugiar a Andorra i Grangé, amb només 17 anys, es va unir a la resistència. El maig del 1944 va ser arrestada i torturada per la Gestapo i a començaments de juliol, deportada a Ravensbrück amb la seua tia i la seua cosina.

Impulsora de la memòria entre els més joves

Conxita Grangé va rebre nombroses distincions per part de la República francesa, com la Legió d’Honor amb grau d’oficial, la Medalla de la Resistència, el títol de Comandant de l’Orde Nacional del Mèrit i la Creu de Guerra 1939-1945. Va morir als 94 anys el 27 d’agost del 2019, sent l’última supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Grangé va dedicar gran part de la seua vida a explicar la seua experiència com a resistent antifeixista i com a deportada a alumnes de Secundària i Batxillerat, i va ser fundadora del Museu de la Resistència de Tolosa.