L’únic monestir femení de la ruta del Cister: 872 anys de tradició monàstica ininterrompuda en un poble de Lleida
Continua habitat des del 1153, conservant el seu llegat arquitectònic, artístic i espiritual com a joia única de la Ruta del Cister
El claustre del monestir de Vallbona de les Monges.
A la província de Lleida, un monestir medieval continua plenament actiu després de més de vuit segles d’història ininterrompuda. El Monestir de Santa Maria de Vallbona, fundat al segle XII, representa un cas excepcional a Espanya en ser l’únic cenobi femení de la famosa Ruta del Cister que ha mantingut la seua comunitat monàstica des del 1153 fins els nostres dies.
El que va començar com una agrupació mixta d’ermitans sota la direcció de Ramon de Vallbona, seguint la Regla de San Benito, va evolucionar el 1175 cap a una comunitat exclusivament femenina incorporada a l’Ordre del Cister. Sota el lideratge de l’abadessa Oria Ramírez, procedent del monestir de Tulebras (Navarra), el cenobi va iniciar una trajectòria que el convertirà en un referent espiritual, cultural i arquitectònic a Catalunya.
La història del monestir està estretament vinculada a la reialesa medieval espanyola. Alfons I el Casto i la reina Sansa van establir temporalment la seua cort itinerant a Vallbona per impulsar la fundació. També els reis Jaume I el Conqueridor i Alfons el Savi es van allotjar repetidament en aquest enclavament, convertint-lo en font d’inspiració per als trobadors de l’època.
Un llegat arquitectònic excepcional
El conjunt monàstic de Vallbona de les Monges representa fidelment la sobrietat característica de l’arquitectura cistercenca. El seu temple, presidit per la Verge del cor (una esvelta imatge de pedra policromada del segle XIV obra de Guillem Seguer), exemplifica l’estil de transició difós per l’Ordre. La planta de creu llatina i els tres absis quadrats són de clara inspiració romànica, mentre que la coberta de creueria ogival, construïda probablement a començaments del segle XIV, mostra ja elements gòtics.
Una vista del monestir de Vallbona de les Monges.
Un dels elements més destacats és el cimbori-campanar, considerat una de les obres més audaces de l’arquitectura medieval espanyola. Aquesta estructura en forma de llanterna octogonal es recolza completament sobre voltes que manquen de contraforts, demostrant una extraordinària perícia tècnica per a l’època.
La porta principal del segle XIII està decorada amb un dels primers relleus de Santa Maria que apareixen a un timpà a Catalunya, subratllant la importància històrica i artística del conjunt. A l’interior reposen les restes d’importants personatges històrics, com la reina Violant d’Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor, i la seua filla, la princesa Sancha de Aragón.
Un claustre que narra l’evolució de l’art medieval
El claustre del monestir, de peculiar forma trapezoidal, constitueix un veritable compendi de l’evolució artística a Espanya durant quatre segles. La seua ala meridional, construïda a finals del segle XII, mostra l’austera essència de l’estil cistercenc original, amb capitells majoritàriament llisos. L’ala oriental, del segle XIII, desplega ja tota l’esplendor romànica, encara que mantenint la sobrietat característica de l’ordre.
Per la seua part, l’ala nord representa un magnífic exemple de l’estil ogival del segle XIV, mentre que l’ala occidental, del segle XV, combina elements neoromànics amb influències renaixentistes primerenques, completant així un recorregut visual pels principals estils arquitectònics medievals.
La sala capitular, construïda al segle XIV, impressiona per la seua nuesa arquitectònica i l’elegància de la seua portalada. Està presidida per la imatge de la Verge de la Misericòrdia, una escultura d’alabastre policromat atribuïda a Pere Joan, el mateix artista que va treballar a la façana del Palau de la Generalitat de Barcelona.
Centre d’espiritualitat, art i cultura des del 1153
Des de la seua fundació, el Monestir de Santa Maria de Vallbona ha exercit una notable influència en la regió. Durant el segle XIII va establir una escola monacal on rebien formació joves de la noblesa, contribuint a l’educació femenina en una època on tals oportunitats eren escasses.
La vitalitat del cenobi es va manifestar també en la fundació d’altres monestirs, entre els quals destaquen Sant Hilari de Lleida, Bonrepós en la Morera del Montsant, el Pedregar a prop de Talladell, la Bovera a Guimerà, la Saidia de Valencia i Valldonzella a Barcelona, estenent la seua influència espiritual per tot el territori de la Corona d’Aragó.
En l’actualitat, el monestir continua sent un centre actiu d’espiritualitat, art i cultura. La seua rica col·lecció documental el converteix en un arxiu de gran rellevància per a la historiografia comarcal i nacional. La comunitat treballa en l’obertura el públic del Museu Monàstic, que allotjarà diversos objectes de culte dels segles XVIII al XX, mobiliari històric i una valuosa farmàcia antiga.
Declarat monument historicoartístic el 3 de juny de 1931, el Monestir de Santa Maria de Vallbona s’ha convertit en una destinació imprescindible per als qui recorren la Ruta del Cister, oferint una experiència única d’immersió en el patrimoni medieval espanyol i en l’espiritualitat benedictina que ha mantingut viva la seua flama durant gairebé nou segles.
Visites i experiència turística
El monestir ha reforçat la seua oferta de visites guiades per a grups i individuals, permetent als visitants descobrir els secrets d’aquest enclavament espiritual i arquitectònic únic a Espanya. El recorregut inclou el temple, el claustre, la sala capitular i altres dependències històriques, oferint una visió completa de la vida monàstica a través dels segles.
Per als interessats en aprofundir en l’experiència, el monestir també ofereix recessos espirituals i tallers culturals que permeten connectar amb la tradició contemplativa cistercenca en un entorn privilegiat. Aquestes activitats han experimentat un augment de participació del 35% l’últim any, reflectint el creixent interès pel turisme cultural i espiritual a Espanya.
