La microbiota intestinal, un 'segon cervell’ que es cuida de la nostra salut mental

La connexió entre la microbiota intestinal i el nostre benestar mental es consolida com un dels camps més prometedors de la investigació mèdica actual. El 2016, un revelador experiment realitzat per científics canadencs va demostrar que en trasplantar la microbiota intestinal de persones deprimides a ratolins de laboratori, aquests animals desenvolupaven símptomes depressius, evidenciant la capacitat d’aquests microorganismes per influir directament en el funcionament cerebral. Aquesta troballa obre noves perspectives sobre la interacció entre el nostre intestí i nostre cervell, segons explica Ignacio López-Goñi, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Navarra.

Encara que la possibilitat de tractar la depressió mitjançant trasplantaments de microbiota en humans continua sent una promesa futura més que una realitat terapèutica present, els avenços científics en aquest camp no deixen de sorprendre. López-Goñi, autor del llibre 'Microbiota  y salud mental’ i del reconegut blog microBIO, aclareix que la nostra flora intestinal comprèn no només bacteris, sinó també virus, fongs , llevats i organismes eucariotes que colonitzen diverses parts del cos humà com l’intestí, la pell, la boca o la vagina, formant un ecosistema crucial per a la nostra salut.

"La immensa majoria d’ells són uns bons tipus, no són patògens. Sempre pensem en els microbis com en gèrmens, associats a la brutícia o la malaltia, però en aquest cas, no", assegura l’expert, desmuntant un dels mites més estesos sobre aquests microorganismes que ens acompanyen des del naixement fins la mort, i que juguen un paper fonamental en el nostre benestar general.

L’equilibri entre humans i bacteris

La concepció tradicional afirmava que el nostre cos acollia entre un i dos quilograms de microorganismes, encara que investigacions recents han ajustat aquesta xifra a uns 200 o 300 grams. Tanmateix, el veritablement sorprenent és la proporció numèrica: "Per cada cèl·lula humana, tens un microorganisme. Podríem dir que som meitat humans, meitat bacteris", explica López-Goñi, subratllant la interdependència entre el nostre organisme i aquests diminuts inquilins.

Aquesta estreta relació planteja una qüestió fonamental: com hem d’alimentar a la nostra microbiota per mantenir-la sana? El catedràtic no té dubtes sobre això. Les investigacions comparatives entre diferents patrons alimentaris han demostrat que la microbiota més nombrosa i diversa es troba en persones que segueixen una dieta mediterrània, caracteritzada per la seua riquesa en vegetals, fruites, fruita seca, oli d’oliva, probiòtics, peix i carn blanca.

Al contrari, certs hàbits i substàncies poden danyar seriosament aquest ecosistema microbià. Entre els principals enemics destaquen l’alcohol, que altera la composició bacteriana intestinal, i el tabac, que afecta especialment la microbiota oral, reduint la seua diversitat i afavorint l’establiment de microorganismes potencialment perjudicials.

L’eix intestí-cervell: una comunicació bidireccional

Un dels aspectes més fascinants de la investigació actual sobre la microbiota és la seua influència directa en la nostra salut mental i neurològica. López-Goñi confirma que existeix una creixent evidència científica que relaciona alteracions en la composició de la microbiota amb trastorns com la depressió, el parkinson, l’alzheimer o condicions de l’espectre autista.

"El problema més gran és que no sabem si és causa o efecte, si són aquestes malalties les que causen les alteracions a la microbiota o al revés," puntualitza l’expert, assenyalant un dels principals desafiaments que enfronta la investigació en aquest camp. No obstant, el que està clarament establert és l’existència d’una comunicació bidireccional entre el nostre intestí i nostre cervell.

Aquesta connexió es materialitza, entre altres mecanismes, a través del nervi vague, una important via neural que connecta directament el cervell amb l’intestí. A més, resulta sorprenent saber que més del 90% de la serotonina produïda en el nostre organisme es genera a nivell intestinal, amb la participació activa dels bacteris que habiten en el nostre sistema digestiu. Aquests mateixos bacteris també produeixen altres neurotransmissors clau com la noradrenalina, molècules fonamentals en la regulació de l’estat d’ànim.

"Per això tenim aquestes sensacions de vegades quan estem estressats, que se’ns poden moure les tripes o de vegades quan estem amb problemes digestius podem estar de mal humor", explica López-Goñi, il·lustrant de manera quotidiana aquesta complexa interacció fisiològica.

Bacterioterapia: trasplantaments fecals com a tractament mèdic

Una de les aplicacions terapèutiques més prometedores derivades del coneixement sobre la microbiota és el que tècnicament es coneix com a trasplantament fecal, encara que López-Goñi prefereix utilitzar el terme "bacterioterapia" per la seua connotació menys escatològica i més científica. Aquesta tècnica consisteix essencialment a utilitzar bacteris intestinals de persones sanes per repoblar l’intestí de pacients amb determinades patologies.

Actualment, el trasplantament de microbiota intestinal està oficialment autoritzat i s’utilitza de forma rutinària només per al tractament d’infeccions causades pel bacteri Clostridioides difficile, un patogen que pot provocar diarrees greus i potencialment mortals, especialment després de tractaments prolongats amb antibiòtics. Els excel·lents resultats obtinguts en aquest àmbit han motivat la seua aplicació experimental en altres condicions com l’obesitat, la depressió o l’autisme.

Tanmateix, el catedràtic adverteix que "no podem dir que en aquest moment el trasplantament de microbiota intestinal vagi a curar-nos d’alguna altra malaltia" diferent a la infecció per C. difficile, ja que els resultats d’aquests assajos, encara que prometedors en alguns casos, encara no són concloents. No obstant, es mostra optimista respecte al futur: "Molt probablement en el futur hi hagi trasplantaments sintètics en els quals tinguem un còctel de bacteris molt determinats que hàgim aïllat probablement de l’intestí de persones sanes que millori la qualitat de vida d’algunes persones".

Què és la microbiota i per què és important?

La microbiota, coneguda popularment com a flora intestinal, constitueix un complex ecosistema de microorganismes que conviuen en simbiosi amb el nostre cos. Encara que la seua presència és més coneguda a l’intestí, també colonitza altres zones com la pell, la boca i el sistema genitourinari, adaptant-se a les condicions específiques de cada ambient corporal.

Aquest conjunt de microorganismes exerceix funcions essencials per a la nostra salut, com la digestió d’aliments que el nostre cos no pot processar per si mateix, la producció de vitamines (especialment del grup B i K), la maduració i regulació del sistema immunitari i, com s’ha descobert més recentment, la síntesi de neurotransmissors que influeixen en el nostre estat d’ànim i funcions cognitives.

La composició de la microbiota és única per a cada individu, comparable a una empremta dactilar microbiana, i es veu influïda per factors com la genètica, el tipus de part, l’alimentació durant la infància, l’entorn i, molt especialment, per la dieta i l’estil de vida en l’edat adulta.

Com podem cuidar la nostra microbiota intestinal?

Mantenir una microbiota intestinal saludable i equilibrada és fonamental per al nostre benestar general. Els experts recomanen diverses estratègies per afavorir un ecosistema microbià òptim:

1. Seguir una dieta variada i rica en fibra, presenti en fruites, verdures, llegums i cereals integrals, que serveix com a aliment, per als bacteris beneficiosos.

2. Consumir regularment aliments fermentats com a iogurt, quefir, xucrut o kimchi, que aporten probiòtics vius directament al nostre sistema digestiu.

3. Limitar el consum d’aliments ultraprocessats, sucres refinats i greixos saturats, que afavoreixen el creixement de bacteris potencialment, perjudicials.

4. Utilitzar antibiòtics només quan sigui estrictament necessari i sempre sota prescripció mèdica, ja que aquests medicaments, encara que salven vides, també eliminen bacteris beneficiosos juntament amb les patògenes.

5. Practicar activitat física regular, que s’ha associat amb una diversitat més gran de la microbiota intestinal.

6. Gestionar adequadament l’estrès mitjançant tècniques de relaxació, meditació o mindfulness, ja que els estats d’estrès crònic poden alterar negativament la composició bacteriana intestinal.

Pot la microbiota influir en el desenvolupament de malalties mentals?

La relació entre la composició de la microbiota intestinal i diverses condicions psiquiàtriques i neurològiques constitueix un dels camps més apassionants de la investigació biomèdica actual. Múltiples estudis han trobat correlacions significatives entre alteracions específiques en les poblacions bacterianes intestinals i trastorns com la depressió, l’ansietat, el trastorn bipolar i fins i tot l’esquizofrènia.

En el cas concret de la depressió, diverses investigacions han identificat patrons característics en la microbiota de pacients afectats per aquest trastorn, amb una menor diversitat bacteriana i alteracions en grups específics de microorganismes, particularment en els gèneres Firmicutes, Actinobacteria i Bacteroidetes. Aquestes alteracions podrien contribuir a la inflamació crònica de baix grau i a desequilibris a la producció de neurotransmissors que s’observen freqüentment en pacients depressius.

Tanmateix, com assenyala López-Goñi, encara no està completament clar si aquestes alteracions són causa o conseqüència de la malaltia, la qual cosa dificulta el desenvolupament de teràpies específiques basades en la manipulació de la microbiota. No obstant, el creixent corpus d’evidència científica en aquest camp suggereix que, en un futur pròxim, els tractaments dirigits a modular la composició bacteriana intestinal podrien convertir-se en un valuós complement per als abordatges terapèutics convencionals en salut mental.