El canvi d'hora 2025: quan i com ens afectarà la pròxima adaptació horària a la tardor

Després de l'últim ajustament horari del 30 de març de 2025, quan vam avançar els nostres rellotges per adaptar-nos a l'horari d'estiu, Catalunya es prepara per al pròxim canvi d'hora que arribarà aquest octubre. Concretament, la matinada del diumenge 26 d'octubre de 2025, a les 03.00 hores, retardarem els rellotges seixanta minuts per marcar de nou les 02.00 hores, donant així la benvinguda a l'horari d'hivern que ens regirà fins a la propera primavera.

Aquest ritual semestral, que compartim amb la resta de països europeus, continuarà amb el següent canvi previst per al 29 de març de 2026, quan tornarem a avançar els rellotges per recuperar l'horari estiuenc. La persistència d'aquests ajustaments semestrals contradiu les intencions que la Comissió Europea va expressar fa uns anys sobre eliminar aquesta pràctica, una proposta que finalment ha quedat en un calaix malgrat el suport majoritari de la ciutadania europea.

Origen i propòsit d'una tradició qüestionada

El canvi d'hora, instaurat a gran part d'Europa durant la dècada dels 70 coincidint amb la crisi del petroli, va néixer amb un objectiu fonamentalment econòmic: reduir el consum energètic aprofitant millor les hores de llum natural. No obstant això, l'evolució dels patrons de consum i les tecnologies modernes ha posat en dubte la seva efectivitat real en l'actualitat.

Segons diversos estudis realitzats durant l'última dècada, l'estalvi energètic derivat d'aquests ajustaments podria situar-se per sota de l'1% del consum total, una xifra que molts experts consideren insuficient per justificar els trastorns que provoca. La generalització de sistemes de climatització i la digitalització del nostre entorn han modificat substancialment el pes de la il·luminació en la factura elèctrica total, principal àmbit on aquest ajustament pretenia incidir.

La singularitat catalana davant els canvis horaris

A Catalunya, l'impacte del canvi d'hora presenta característiques particulars a causa de la seva ubicació geogràfica dins del fus horari europeu. Tot i estar alineada naturalment amb el meridià de Greenwich (GMT), el nostre territori funciona amb l'hora d'Europa Central (CET), fet que genera una distorsió permanent entre l'hora oficial i l'hora solar real.

Amb l'arribada de l'horari d'hivern, aquesta anomalia es redueix parcialment, provocant que els horaris s'aproximin més a la nostra realitat geogràfica. En conseqüència, durant els mesos d'hivern el sol sortirà abans al matí, beneficiant especialment els desplaçaments matinals d'estudiants i treballadors, però també es pondrà més d'hora, escurçant significativament les tardes. Aquesta particularitat alimenta el debat sobre si Catalunya hauria de mantenir-se en el fus horari actual o recuperar l'hora que correspondria a la seva longitud geogràfica.

El balanç de beneficis i inconvenients

Els defensors del canvi horari continuen destacant diversos avantatges associats a aquesta pràctica. Entre els més rellevants trobem un cert estalvi energètic en il·luminació, especialment en zones rurals i activitats industrials; l'aprofitament de més hores de llum durant les tardes d'estiu, aspecte valorat pel sector turístic i d'oci; i la coordinació horària amb la resta de països europeus, facilitant intercanvis comercials i transport internacional.

En contraposició, els detractors alerten sobre conseqüències negatives cada cop més documentades. Destaquen l'alteració del ritme circadiari, que provoca problemes de son i concentració durant els dies posteriors al canvi; l'impacte especialment negatiu en infants, gent gran i persones amb trastorns del son o condicions de salut sensibles; i l'escàs benefici econòmic real que ja no justifica els inconvenients generats.

Estratègies pràctiques per adaptar-se al canvi

Davant la imminent arribada del canvi d'hora de tardor, els experts en cronobiologia i medicina del son recomanen diverses estratègies per minimitzar l'impacte d'aquest ajustament en el nostre organisme. Tot i que en aquest cas guanyem una hora, fet que sol ser menys traumàtic que el canvi primaveral, és important seguir algunes pautes per facilitar l'adaptació del nostre rellotge biològic.

Una de les recomanacions principals és preparar l'organisme gradualment, modificant lleument els horaris habituals durant la setmana prèvia al canvi. També resulta fonamental maximitzar l'exposició a la llum natural durant les primeres hores del dia i mantenir rutines estables en àpats i activitat física. La restricció de l'ús de dispositius amb llum blava durant la nit i evitar estimulants com la cafeïna a partir de mitja tarda són mesures complementàries efectives.

El futur incert d'una pràctica controvertida

Malgrat que l'any 2019 el Parlament Europeu va aprovar una resolució per posar fi als canvis d'hora estacionals, la manca de consens entre els estats membres sobre quin horari adoptar de forma permanent ha paralitzat la iniciativa. La pandèmia de la COVID-19 va relegar aquesta qüestió a un segon pla en l'agenda comunitària, i actualment no existeix un calendari clar per a la seva implementació.

Aquesta tardor de 2025, Catalunya i la resta d'Europa tornaran a ajustar els seus rellotges en una tradició que, malgrat les crítiques, sembla destinada a continuar almenys en el futur immediat. Mentre el debat social i científic continua obert, cada cop més veus demanen una revisió profunda d'aquesta pràctica a favor d'horaris més alineats amb els ritmes naturals i les necessitats reals de la població actual.