La Diputació de Lleida reconeixerà 537 funcionaris represaliats pel franquisme
La corporació lleidatana prepara per al desembre un ple extraordinari i una pàgina web amb informació detallada dels treballadors que van patir depuració
Fitxa de Bernadó Besó, un antic treballador de la Diputació de Lleida.
La Diputació de Lleida ha anunciat que reconeixerà oficialment a 537 funcionaris i interins que van ser víctimes de depuracions o acomiadaments arbitraris durant la dictadura franquista. L'acte de reconeixement es durà a terme mitjançant un ple extraordinari previst per al desembre, amb l'objectiu de reparar la memòria dels treballadors que van patir la repressió després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936.
La iniciativa inclou també la creació d'un lloc web específic on es podrà consultar tota la documentació disponible sobre aquests casos. A més, la plataforma digital incorporarà un formulari perquè els familiars dels afectats puguin inscriure's per assistir a l'acte institucional. Segons ha pogut confirmar aquest mitjà, la corporació provincial cerca així saldar un deute històric amb aquestes persones que van ser marginades per motius ideològics.
El minuciós treball d'investigació realitzat pel Servei d'Arxius, Estudis i Informació de la Diputació ha aconseguit documentar un total de 701 persones que van treballar a la institució entre 1931 i 1939. D'aquest conjunt, s'ha verificat que 537 van ser sotmeses a algun tipus de represàlia per part del règim dictatorial.
El procés de depuració franquista
Els expedients de depuració, emparats per la legislació franquista, tenien com a finalitat principal eliminar de l'administració qualsevol persona sospitosa d'haver col·laborat amb el bàndol republicà. El procediment s'iniciava amb una declaració jurada per escrit on el treballador havia de proporcionar informació detallada sobre la seva situació laboral, afiliació política i sindical, activitats durant la guerra i fins i tot sobre quina premsa llegia habitualment.
Aquesta primera declaració es complementava amb una relació jurada posterior i, en molts casos, amb interrogatoris presencials. El procés continuava amb informes emesos per la Delegación de la Falange, la Comandància de la Guàrdia Civil, el Govern Civil i els alcaldes corresponents. Amb tota aquesta informació, l'instructor formulava els càrrecs o determinava l'absència de motius per a sancionar.
Aproximadament 450 persones que havien començat a treballar a la Diputació després del 18 de juliol de 1936 van ser acomiadades automàticament, sense cap mena d'expedient ni possibilitat de defensa.
