Ho diu la ciència: això és el que et passa quan fas servir el sarcasme

"Mare, em portes una galeta?", demana des del sofà la filla. "No sabia que t'havies trencat les cames", dispara afilada la mare criticant la seva mandra. El sarcasme és una forma d'humor que requereix múltiples connexions neuronals per ser comprès correctament, segons revela el primer estudi sobre aquest fenomen lingüístic en espanyol publicat a principis de 2025.

Fins ara, el que sabíem sobre aquest tipus d'humor mordaç es referia només al seu ús en anglès. Un equip de científics argentins ha publicat recentment els primers resultats preliminars en relació amb l'espanyol, confirmant que la comprensió del sarcasme és un exercici exigent pel cervell que va més enllà de la simple interpretació literal de les paraules.

Una investigació pionera amb aplicacions mèdiques

Un dels objectius principals d'aquesta recerca és determinar si la incomprensió del sarcasme pot ser un indicador fiable en el diagnòstic de patologies neurològiques i problemes de salut mental. "Crec que dins d'un any podrem donar aquesta resposta", estima Bautista Elizalde Acevedo, un dels autors de l'estudi i investigador del CONICET d'Argentina. Els científics estan treballant amb l'expectativa d'aplicar-ho en pacients amb esquizofrènia, que solen tenir dificultats per identificar situacions sarcàstiques i altres formes de llenguatge pragmàtic.

La metodologia emprada pels investigadors argentins també representa una innovació significativa. A diferència d'altres estudis, han utilitzat un mètode simple de situacions realistes en format de còmic, creades íntegrament per l'equip científic. Aquest enfocament ha permès observar connexions neuronals més extenses que les detectades en experiments similars realitzats en anglès.

Una complexa xarxa neuronal en acció

"El més distintiu respecte a altres treballs és l'activació d'una xarxa cerebral molt extensa. No sabem si és perquè ho vam fer en espanyol o perquè la nostra prova tenia una menor càrrega cognitiva", explica Nicolás Vassolo, primer autor del treball i investigador del CONICET que ha liderat aquesta innovadora recerca sobre el sarcasme. Vassolo remarca que les tasques aplicades per altres estudis requerien molta informació prèvia fins arribar a l'estímul sarcàstic, mentre que la seva era més directa i imitava millor les situacions reals de la vida quotidiana.

El sarcasme es val de la ironia i el doble sentit, per la qual cosa cal ser capaç de comprendre com està pensant una altra persona i amb quin to està parlant. A aquesta capacitat, comparable amb l'empatia, els científics l'anomenen Teoria de la Ment, un element essencial per captar les subtileses del llenguatge no literal. "No és telepatia, la persona entén cap a on va la conversa pel context, per la cara que posa, pel que t'està dient", aclareix Mariana Bendersky, doctora en Medicina i l'artista encarregada d'il·lustrar les historietes de l'experiment.

Un repte fins i tot per a la intel·ligència artificial

Segons explica Lucy Alba Ferrara, doctora en Neurociències i també investigadora del CONICET, "el llenguatge té un processament molt succint al cervell, amb nodes molt importants que es repeteixen". Però quan es processa el sarcasme, a aquests nodes se n'afegeixen d'altres més variables i dispersos per tota l'escorça cerebral, el que demostra la complexitat cognitiva d'aquest tipus d'humor.

Aquesta complexitat és precisament una de les raons per les quals als models de llenguatge basats en intel·ligència artificial els costa tant captar el sarcasme. No aconsegueixen el nivell de complexitat en les connexions neuronals que produeixen les habilitats interpersonals. Un fenomen similar s'observa a les xarxes socials, on sense context, gestualitat ni tons de veu, la interpretació és fàcil presa de la literalitat.

El futur de la investigació i les seves implicacions

"Està posada la paraula per a què endevinin el que es vol dir. Pot interpretar-se cap a qualsevol banda. A més, empobreixen bastant el llenguatge perquè el missatge és molt curt, mig telegràfic i limitat en quantitat de caràcters", reflexiona preocupada Bendersky sobre l'impacte de les xarxes socials en la comunicació actual i com això podria afectar la nostra capacitat per processar formes complexes del llenguatge com el sarcasme.

L'equip científic continuarà immers en l'estudi del cervell per comparar aquest estudi amb el que succeeix en pacients amb esquizofrènia. "Ara volem analitzar un grup on la funció aparegui alterada directament en la conducta, no només al cervell, i d'aquesta manera comparar les dues mostres: cervells sans i cervells amb algun tipus de patologia", anticipa Elizalde sobre les properes fases de la investigació que es desenvoluparan al llarg de 2025 i 2026.

Més enllà de les patologies mentals, aquest estudi confirma que per captar el sarcasme no n'hi ha prou amb estar sa neurològicament. Es necessita picardia, tenir "carrer" i aquella intuïció social que només s'adquireix amb l'experiència i les interaccions en diversos contextos socials. Una conclusió que segurament no sorprendrà als més sarcàstics entre nosaltres, però que ara compta amb el suport de la neurociència moderna.