Mocedades al transistor, Landa al cine i gasoil a 12 pessetes

Les retransmissions dels actes fúnebres per la mort del dictador Francisco Franco en el que llavors es deia la petita pantalla (tv) van endurir la competència que aquells dies desplegaven en diversos cines de Lleida la versió cinematogràfica de l’òpera rock Jesucristo Superstar amb clàssics locals com Rocío Jurado en Rocío de La Mancha  i Alfredo Landa i Rafaela Aparicio a Cuando el cuerno suena. 

Eren altres temps, tan diferents com perquè hi hagués una baralla per tenir la cançó que més sonava als transistors. La disputaven els Eagles, els d’Hotel Califòrnia però amb One of these nights, i Mocedades amb la seua Secretaria, aquella “gairebé emmanilla, bon soldat, i infermera, i una miqueta enamorada” d’un executiu que portava una de doble, o triple, vida.

Eren altres temps i les coses tenien altres preus. Es marcaven en pessetes, una moneda a què li quedaven 26 anys d’ús. El litre de gasoil d’automoció costava 12,50 pessetes i el del tractor, 6,5, un real o dos gosses grasses i mitja més que el de calefacció; és a dir, entre menys de quatre i alguna cosa més de set cèntims d’euro. Les gasolines anaven a 19 el litre la normal i a 24 la súper, i la bombona de butà no arribava a quinze (9 cèntims).

L’ús de l’automòbil privat es generalitzava, i a les cases era habitual disposar de nevera i rentadora; tant com perquè l’ús de detergents fos habitual. L’Ariel, el de la copla, s’adquiria a 6,20 pessetes els cent grams a Cash Tarruella.

Un litre de Soberano sortia per poc més de mig euro (88,50 pta), el quilo de pollastre cotitzava a 43, el de conill a 115 i els ous de primera a 34. Aparentment assequible, encara que el salari mínim d’un major d’edat era de 50,49 pessetes diàries, 1.515 de mensuals.