Les places de geriàtrics es doblen en 25 anys, i només la meitat són públiques

Lleida ha experimentat els últims 25 anys un canvi profund en el seu sistema d’atenció a les persones grans. La província ha duplicat el nombre de places residencials disponibles, però aquest creixement es produeix en paral·lel a un procés d’envelliment accelerat que està reconfigurant l’estructura social i assistencial del territori.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’índex d’envelliment –que compara la població de 65 anys o més amb la de menors de 15– ha passat de situar-se al voltant dels 100 punts a començaments dels 2000 a assolir els 143,1 punts el 2024. A la pràctica, això significa que avui hi ha un 43% més de persones grans que de joves.

Les projeccions apunten que aquesta tendència no només continuarà, sinó que podria intensificar-se. En cas de mantenir-se el ritme actual, la província podria situar-se entorn dels 256 punts el 2050, la qual cosa representa que per cada 100 menors hi hauria 256 persones de 65 anys o més.

El fenomen és especialment evident a les comarques més rurals, on la pèrdua de població jove i l’envelliment natural han provocat un desequilibri demogràfic cada vegada més marcat.

En paral·lel, l’oferta de places residencials ha crescut de manera notable. A finals dels noranta, Lleida disposava de 2.833 places. El 2024, la xifra ascendia a 5.684, la qual cosa representa un increment superior al 100%.

Tanmateix, no totes les tipologies de places han crescut al mateix ritme. Les públiques han passat de 733 a 1.172, un augment d’aproximadament el 60%. Les gestionades per entitats socials han pujat de 1.159 a 1.663, un 43,5% més.

Però el salt més significatiu es fa a les places privades mercantils, que han passat de 941 a 2.849, multiplicant-se per tres i representant actualment la meitat de tota l’oferta residencial de la província. Aquest canvi revela una transformació estructural del model de cures. Mentre a finals del segle passat predominaven les places d’iniciativa social, avui és el sector privat mercantil el que lidera el creixement. L’augment de la demanda vinculada a l’envelliment i les dificultats per ampliar la xarxa pública expliquen part d’aquesta evolució, però també ho fa l’atractiu econòmic que el sector de la dependència ha adquirit per a grans operadors privats. El mapa territorial confirma, a més, grans desigualtats entre comarques.

Mentre que la Segarra i el Pla multipliquen per més de dos el seu nombre de places i el Segrià concentra prop de la meitat de tot el creixement provincial, el Pallars Jussà és l’única comarca que perd places respecte a fa 25 anys. Aquesta distribució irregular genera diferències clares en l’accés a les cures de llarga durada segons el lloc de residència.

La combinació d’un envelliment accelerat al territori i un creixement assistencial impulsat, sobretot, pel sector privat planteja interrogants sobre el futur del model.

Si les projeccions demogràfiques es compleixen, Lleida tindrà el 2050 un volum de població d’edat avançada sense precedents. I malgrat que el nombre de places residencials s’ha incrementat de manera significativa, la pressió demogràfica serà molt més gran. La província afronta el repte d’equilibrar la disponibilitat de recursos, garantir la qualitat de les cures i assegurar que l’augment de la demanda no derivi en un sistema encara més desigual.