Lluís de Lecea, eminència en l'estudi del son a nivell mundial: «L’estrès és l’enemic número u del son»

El catedràtic de la Universitat de Stanford Lluís de Lecea va impartir una conferència divendres passat a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida sobre el treball que porta a terme al seu laboratori. De Lecea, que va començar la seua trajectòria a la Universitat de Barcelona, és una de les veus científiques internacionals més rellevants en l’estudi del son i de l’activació neuronal.

Quines investigacions s’estan portant a terme a la Unitat de Psiquiatria de la Universitat de Stanford?

Estem intentant desxifrar el codi del son. Què passa al cervell quan dormim i ens plantegem aquesta pregunta en diferents fases. La primera és redefinir l’estat de vigília amb tècniques noves d’imatge. També ens preguntem com podem utilitzar-les per entendre les dinàmiques que ocorren quan dormim. Així mateix, abordem el son en les persones grans, amb el desenvolupament de tècniques de neuromodulació.

És important el son?

No només és important, és fonamental. Tots els animals dormen i hem acumulat una sèrie de funcions biològiques que estan optimitzades pel son. Hi ha d’haver un equilibri, un balanç energètic, bioquímic i neurològic.

Dormim bé?

Crec que no. A Espanya ni es dorm bé ni prou. La prescripció de medicaments hipnòtics és la més alta d’Europa i aquesta dada indica que la salut del son no és gaire bona. Es tracta d’una cosa preocupant. Així que opino que no dormim gaire i no dormim bé.

Hi influeix l’estrès?

L’estrès és l’enemic número u del son. És una resposta de supervivència que es dona de forma natural. Una nit no passa res, però si es va repetint s’acumula un dèficit de son considerable amb totes les conseqüències que això suposa.

Quina classe de conseqüències pot tenir aquesta falta de descans?

A nivell cel·lular, neurològic i immunològic. El cervell té un poder considerable en la regulació del sistema immune i, si no es dorm, hi ha desequilibris.

És bo fer la migdiada?

Depèn de cada persona. Per a alguns és fonamental en el seu equilibri del son, encara que no sembla recomanable per als que pateixen insomni. Hi ha molts exemples en el món animal de dormir després de menjar, així que no és una cosa que hàgim inventat nosaltres.

En què consisteix la seua investigació sobre el son en la gent gran?

Quan envellim, l’arquitectura del son canvia i es fragmenta. Hem descobert un mecanisme que explica per què passa i hem obert oportunitats de nous tractaments i dianes terapèutiques per combatre-ho. En un futur hi haurà fàrmacs que tractin el que els actuals no poden.

Com podem saber que no dormim bé?

La prova més fàcil és que, si no et sents recuperat quan t’aixeques al matí, és que hi ha un problema. S’ha d’acudir al metge per fer un estudi del son perquè tenim eines per millorar-ne la qualitat.

Potser els fàrmacs actuals no són els més ideals, però hi ha solucions i de cara al futur explorem altres tractaments com la neuromodulació.

Aquest any hem tornat a afrontar el debat sobre el canvi d’hora. Hi està d’acord, amb aquesta pràctica?

Es tracta d’una herència del passat i no hauríem de canviar l’horari. La més lògica seria quedar-nos amb el d’hivern. Considero que no hi hauria d’haver gaire debat perquè com més llum rebem durant el dia, millor. Allò d’expandir l’horari comercial no té sentit biològic. És bastant evident i, a més, moltes societats científiques així ho recolzen.