Javier Abizanda, comandant de l'Exèrcit de Terra a l'Antàrtida: "Viurem 100 dies aïllats del món"

L'Exèrcit de Terra espanyol ha anunciat des de la Universitat de Lleida els preparatius per a la XXXIX Campanya Antàrtica que s'iniciarà a finals de 2025. Amb tretze militars sota el comandament del Comandant Javier Abizanda Sánchez, aquesta operació, que representa la missió militar exterior més antiga actualment en vigor, donarà suport als projectes científics que es desenvoluparan a la Base Antàrtica Espanyola "Gabriel de Castilla", situada a l'illa Decepció, a uns 13.000 quilòmetres de distància d'Espanya. 

La presentació des de Lleida no és casual, ja que Abizanda hi té una relació directa: fa dos anys que viu a l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials de Talarn. Hi hem parlat. 

Javier, què significa ser cap del trenta-novè contingent Antàrtic de l'Exèrcit de Terra? 

Es tracta de gestionar una base Antàrtica Espanyola, anomenada Gabriel de Castilla, que es troba a l'Illa Decepción i a la qual arribarem primer via aèria des de Madrid a Buenos Aires, de Buenos Aires a Ushuaia, i allà embarcarem al vaixell d'investigació Oceanogràfica Hespérides, que és del Ministeri de Ciència, però també és gestionat per l'Armada Espanyola.

Dius que aquesta illa és única, per què? 

Perquè és una illa volcànica, a l'Antàrtida, i a més és navegable. Una de les seves vessants va col·lapsar i els vaixells poden entrar a l'interior del cràter del volcà que va crear l'illa.

¿Quants hi aneu?

De l'Exèrcit de Terra hi anem tretze persones, que som els que donem servei a la base Gabriel de Castilla, més 8 membres del comandament d'enginyers que finalitzaran les obres del nou mòdul científic, de més de 300 metres quadrats que tindrà un laboratori net, un dels primers a l'Antàrtida. En total, comptant científics, hi pot arribar a haver fins a 35 persones. 

¿Quin és la teva funció?

Els membres de l'expedició proporcionem una sèrie de serveis, com mobilitat per terra, mobilitat dins del cràter amb barques tipus zodiac, servei sanitari, protecció del medi ambient, manteniment de motors, manteniment d'instal·lacions, alimentació i logística en general.

¿Quin tipus de treballs d'investigació es fan allà?

Cada equip ve amb els seus objectius de prendre mostres, dades... Si han de prendre dades en un punt de l'illa els facilitem transport via terrestre, marítima, els proporcionem l'alimentació, l'allotjament, connexió a internet i tots els suports que necessiti la comunitat científica. El nostre principal comès allà és un suport directe als científics.

¿Què tal porteu el fred?

Bé, estem molt ben equipats. A més just aquest any, com que jo estic destinat a Talarn i tinc un especial afecte a la província de Lleida, vam fer la fase d'adaptació a muntanya amb moviment per glaceres per la Val d'Aran, específicament al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Portem molt bon equipament i som gent amb capacitació en aquest àmbit.

¿Quines temperatures afrontareu allà?

Com que és l'estiu austral, les temperatures no seran extremadament baixes, al voltant dels 0 graus, però la sensació tèrmica baixa molt perquè sempre fa vent. A més hi ha el mar, cosa que fa que sigui humit i ventós, i la sensació tèrmica és molt baixa.

¿Com ha estat el procés de selecció?

Tothom pot optar-hi. Una vegada un és designat cap, li van arribant els currículums de tot el personal que demana per a cadascun dels càrrecs, perquè cada un és específic. Per exemple per al càrrec de metge ha de ser un oficial del cos militar de Sanitat. 

I la teva selecció, com a responsable, com ha sigut?

Aquesta selecció la va fer la Divisió d'Operacions de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra. Cal ser diplomat en muntanya, operacions especials, tenir coneixements de navegació, patró d'embarcació, i també es valoren els idiomes i la trajectòria, com el tipus d'unitats en les quals un ha estat, si ha exercit comandament d'unitats, mirar un perfil que ha estat en missions internacionals. És un perfil bastant complet per a una campanya que és molt exigent en tots els àmbits.

¿Vens de Talarn. Quants anys portes hi portes, pel Pallars?

Hi porto dos anys, i n'estic enamorat. 

A l'Antàrtida haureu de fer de tot. 

Tots hem estat seleccionats pel nostre perfil per realitzar una sèrie de tasques, però tots hem de ser capaços de fer de tot quan sigui. Per exemple, quan cal descarregar el vaixell, quan cal treure neu, quan cal arreglar una averia d'un motor o una cambra frigorífica. Hem de poder sobreviure 100 dies aïllats del món. 

¿Quins són les dificultats principals que us trobareu allà?

Els dos principals reptes són el clima extrem, que sempre és un ambient molt desafiant. El segon és l'aïllament. Ens trobem a 1000 km d'Ushuaia, que és la ciutat més austral del món. Si hi ha un accident, el nostre metge estarà amb el seu equip d'emergència a càrrec de qualsevol situació. Sempre hi ha un punt de tensió. Però si passa res, ho hem de solventar nosaltres, perquè no ens arribarà ajuda.