Ennuegades infantils: pelar raïm i tallar-lo prevé riscos

Amb l’arribada de la celebració de cal d'any, la seguretat infantil torna a ser una prioritat. El doctor Ignacio Manrique, coordinador del Comitè de Suport Vital de l’Associació Espanyola de Pediatria (CSV-AEP), ha emfatitzat una mesura crucial per prevenir ennuegades en menors de 5 anys: pelar el raïm i tallar-lo a quatre trossos al llarg. Aquesta senzilla acció pot mitigar significativament el risc d’asfíxia, una de les principals causes de mortalitat infantil, especialment en aquestes dates tan assenyalades.

El doctor Manrique ha alertat sobre la persistència d’aquests incidents, afirmant que "no hi ha any que no acabi algun nen en urgències per aquesta raó", amb desenllaços que poden ser "greus o fins i tot fatals". Per això, l’especialista insisteix en la importància vital de la prevenció d’ennuegades i en la necessitat de saber com reaccionar. Subratlla que "l’ennuegada es pot prevenir prenent les mesures adequades" i, fonamentalment, "aprenent a actuar correctament si es dona un episodi", el que ressalta la rellevància de la formació en primers auxilis.

Per a una seguretat més gran, l’expert del CSV-AEP ha estès les seues recomanacions, aconsellant que el raïm s’ofereixi sense pell ni llavors. La raó és clara: la pell, en ser relliscosa, "pot fer-se lliscar sense voler cap al coll" del menor, augmentant exponencialment el risc d’asfíxia. Aquesta precaució addicional és fonamental per minimitzar els perills associats a aquesta fruita.

Així mateix, Manrique ha emfatitzat la necessitat que els nens consumeixin el raïm asseguts i en un ambient tranquil, sempre sota l’atenta supervisió d’un adult. Aquesta mesura és clau per evitar distraccions que puguin incrementar el risc. A més, ha suggerit alternatives "segures" al raïm, com els gusanitos de sèmola de panís o les panses, que poden ser una excel·lent opció per als més petits durant les celebracions.

No obstant, el raïm no és l’únic aliment que representa un risc durant les vacances nadalenques. Aquest període festiu incrementa el consum d’altres productes potencialment perillosos, com torrons, fruita seca, confits, crispetes de panís o caramels. Aquests últims, en particular els de textura dura i forma redona, són especialment preocupants, ja que poden bloquejar completament la via aèria d’un nen en qüestió de segons. La seua lenta dissolució i la facilitat amb la que encaixen al coll els converteixen en un seriós perill.

Davant d’aquesta realitat, el CSV-AEP ha emès una clara recomanació: evitar el consum de caramels en nens d’entre 0 i 3 anys. Per al grup d’edat de 3 a 5 anys, el risc d’ennuegada continua sent considerablement alt, fins i tot sota la supervisió de familiars o adults. Encara que el perill disminueix a partir dels 5 anys, és crucial entendre que el risc no desapareix per complet, per la qual cosa la precaució s’ha de mantenir.

Actuació davant d’una ennuegada

En el desafortunat cas que es produeixi una ennuegada, el doctor Manrique ha volgut desmentir mites comuns que, lluny d’ajudar, poden agreujar la situació. Adverteix fermament contra la pràctica de ficar el dit a la boca del nen per intentar extreure l’objecte, ja que això "pot fins i tot empènyer-lo més profundament" i causar lesions addicionals. De la mateixa manera, desaconsella aixecar al nen pels peus, qualificant-la de "pràctica ineficaç, a més de perillosa" per a la via aèria.

L’especialista ha recalcat una pauta fonamental: si el nen està conscient i presenta una tos efectiva, és a dir, capaç d’emetre sons i respirar, no s’ha d’intervenir ni clavar cops a l’esquena. La tos és, en aquests casos, el mecanisme natural del cos per expulsar l’objecte estrany, i qualsevol interferència podria ser contraproduent.

Tanmateix, la situació canvia dràsticament si el nen està conscient però pateix de tos inefectiva o dificultat respiratòria. En aquest escenari, la primera acció és demanar ajuda d’immediat a les persones properes o contactar amb el 112. Tot seguit, s’ha de revisar la boca del menor per extreure el cos estrany si aquest és visible i accessible. Posteriorment, es procedirà a realitzar cinc cops a l’esquena (entre els omòplats) seguits de cinc compressions abdominals (la coneguda maniobra d’Heimlich). Aquests passos s’han de repetir de forma continuada fins que el nen aconsegueixi respirar amb normalitat, expulsi l’objecte o, lamentablement, perdi el coneixement.

Si el nen arriba a perdre el coneixement, és imperatiu iniciar immediatament maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP) bàsica i contactar sense dilació amb el servei d’emergències. Una vegada que l’objecte ha estat expulsat, és crucial acudir a l’hospital per a una avaluació mèdica completa. Això permetrà descartar qualsevol possible lesió interna o complicació derivada de l’episodi d’ennuegada, garantint així la plena recuperació del menor.