«Redoblem esforços per abaixar l’espera en dependència»

Aquesta setmana el seu departament ha firmat un conveni amb la Paeria de Lleida per desenvolupar el nou model d’inclusió de la ciutat. Què destacaria?

El grau d’innovació i mirada social que es plasma en la creació d’equipaments, però que va més enllà perquè la voluntat és que siguin espais de connexió on hi hagi tota mena d’activitats socials entre diferents col·lectius.

Hi ha un rebuig veïnal al hub previst a Balàfia. Què n’opina, d’aquest tema?

Són inquietuds naturals i legítimes, de manera que és necessari una bona comunicació i pedagogia per explicar a la ciutadania en què consisteix. Tanmateix, ens trobem amb uns determinats partits polítics que intenten instrumentalitzar aquestes inquietuds per generar desinformació i criminalitzar certs col·lectius.

Respecte a l’accés als ajuts a la dependència, la llista d’espera continua sent molt alta. Com es revertirà aquesta situació?

Estem en ple procés de transformació dels processos de valoració tant en dependència com en discapacitat. Som conscients que la situació actual i el temps d’espera no és acceptable. Fa mesos vam impulsar un pla de xoc amb una dimensió tecnològica molt forta i ja hi ha hagut avenços.

Però la llista d’espera no baixa.

Encara queda molt per fer. Estem en un moment en què les sol·licituds augmenten any rere any pel procés d’envelliment de la població i hi ha qui ho sol·licita de forma preventiva al ser un procés llarg. Això fa que els avenços en eficiència siguin difícils de notar.

Es necessita més personal?

Sabem que hem de reforçar els equips de valoració tant en dependència com en discapacitat. S’ha fet, però encara no és suficient perquè es noti una reducció de l’espera. Estem redoblant els esforços perquè totes les millores vagin al més ràpid possible.

La Generalitat també s’ha compromès a crear més places de residències.

Un dels compromisos de la legislatura és generar 6.000 noves places residencials amb finançament públic i el primer any ja n’hem generat 2.000. Seguirem durant aquest any així com amb la creació de més residències públiques com la que ja vam anunciar a la Seu d’Urgell.

Un altre àmbit en el qual treballem és en la millora de l’atenció a domicili perquè considerem que la gent gran ha de poder estar a casa en les millors condicions durant el màxim de temps possible.

Hi ha avenços per desenvolupar el Pacte Nacional pels drets per a les persones amb discapacitat?

Com ja vaig anunciar aquesta setmana, anirà acompanyat d’un pla d’acció amb les mesures que s’impulsaran i es prioritzarà la millora de l’accessibilitat i la inclusió en àmbits com l’educació i el mercat laboral.

L’any passat, la Generalitat va assumir l’acollida de 2.257 menors i joves migrants sols. A les comarques lleidatanes, van ser 374. Hi ha un descens de les arribades?

Continuen sent xifres bastant destacades. Sembla que no es nota perquè tenim un bon sistema de protecció de la infància, malgrat les dificultats i la refundació que vam haver de fer fa uns mesos. Hi ha alternativa a aquesta acollida? No n’hi ha perquè l’acollida és un mandat legal. Al Parlament he hagut de confrontar aquest discurs d’extrema dreta que implicaria deixar menors dormint al carrer o crear un estat policial com el que es viu als EUA amb la immigració. Com a societat hi ha un ampli consens que no volem cap de les dos coses, de manera que hem d’acollir de la millor manera possible i posar de relleu que es tracta de joves molt vulnerables. El noranta per cent, al cap de pocs anys, està treballant o estudiant, la qual cosa demostra que contribueixen a la societat amb tot el seu esforç i capital humà.

Sobre el model Barnahus, d’atenció a menors víctimes de violència sexual, les cases de Lleida i la Seu encara són espais temporals.

A la Seu d’Urgell s’està finalitzant la tramitació dels concursos i inici d’obra que es preveu en les properes setmanes. I en el de Lleida està previst començar les obres de la seu definitiva durant el primer semestre de l’any. És un model nou, però que té molt espai per recórrer, ja que fins i tot es podria aplicar a altres tipus de violència.

Quins reptes digitals afrontem en la protecció de la infància?

Les administracions s’han de sofisticar per combatre els possibles riscos com el mal ús de les xarxes socials i l’accés a la pornografia. Quant a la IA, cal tenir la capacitat de regular i vigilar per deixar-li només els espais de millora de la societat.