Lluita contra la mutilació genital

Els Mossos d’Esquadra, en el marc del Dia Internacional de Tolerància zero amb la mutilació genital femenina, participen en un projecte de cooperació internacional amb la policia de Gàmbia per reforçar la resposta contra aquesta pràctica i els matrimonis forçats. Així, entre el 31 de gener i fins al 9 de febrer, agents, instructors i comandaments de la policia d’aquest país africà participen en diverses sessions formatives impartides pels Mossos. L’any passat, la policia catalana va detectar dos casos ja consumats de mutilació genital femenina a Ponent. Com va avançar SEGRE, en el primer trimestre del 2025 dos joves de la comarca del Segrià van denunciar haver patit una mutilació genital quan eren menors al seu país d’origen, Gàmbia. En el conjunt de Catalunya, la policia catalana va atendre sis menors més que haurien pogut ser víctimes d’aquesta pràctica si viatjaven al seu país d’origen. Els de Ponent van ser els únics que ja s’havien consumat quan es va tenir coneixement dels fets.

Gàmbia és un dels països amb la prevalença més alta de mutilació genital femenina del món, segons recorden els Mossos. El 75% de les nenes i les dones d’entre 15 i 49 anys ha patit alguna forma de mutilació, i set de cada deu nenes que la pateixen tenen menys de cinc anys. Malgrat que aquesta pràctica està prohibida des del 2015, encara està present i vinculada al matrimoni infantil. Per aquesta raó, el projecte dels Mossos busca enfortir les capacitats policials per prevenir, investigar i respondre contra aquest tipus de violència. A Catalunya, es treballa de manera coordinada amb els serveis de salut pública i educació, així com serveis socials, per garantir una xarxa de protecció més àmplia.

Sobre això, Judith Avellaneda, de la Unitat Central d’Atenció i Seguiment a Víctimes dels Mossos, va assenyalar que treballen amb la certesa que existeix una xifra oculta de casos de mutilació genital femenina. En aquest sentit, va remarcar que la detecció és complexa perquè la majoria de les víctimes són menors. “Moltes vegades no saben ni el que és ni el que els han fet”, va destacar. El doctor Pere Barri Soldevila lidera el programa de reconstrucció de la Fundació Dexeus Dona i va ser el primer a fer aquest tipus d’intervenció a Espanya, destaquen des del centre. “La intervenció dura uns 45 minuts i el seu objectiu és restituir anatòmicament el clítoris i altres òrgans afectats, així com recuperar l’aspecte i la capacitat sensitiva, fet que s’aconsegueix en més del 75% dels casos”, va explicar Barri. El programa, a més, ofereix acompanyament psicològic a les pacients abans i després de la intervenció. “El procés que han viscut, en moltes ocasions, ha estat traumàtic”, va remarcar.

“És important informar sobre la reconstrucció”

Una jove de 26 anys de Barcelona va explicar ahir a SEGRE que es va sotmetre a una reconstrucció del clítoris el setembre passat a Dexeus Dona. Va patir una mutilació genital quan era un nadó al país d’origen dels seus pares i en va tenir consciència quan es va fer més gran. “Quan tornàvem de viatge ens visitaven al metge, a mi per saber si m’havien fet alguna cosa més i a les meues germanes per assegurar-se que no havien patit aquesta pràctica”, va afegir. No sabia la possibilitat de sotmetre’s a una reconstrucció fins que li ho va explicar una amiga i va relatar que es va posar en contacte amb Dexeus. “És important conscienciar i informar sobre aquesta possibilitat”, va destacar. La Fundació Dexeus Dona ha reconstruït el clítoris de manera gratuïta a 163 dones víctimes de mutilació genital des del 2007, entre les quals una dotzena de les comarques lleidatanes. A més, l’equip mèdic ha visitat un total de 238 pacients. De les dones que s’han sotmès a l’operació, 96 viuen a Catalunya. Per països d’origen, un 21% ha nascut a Espanya, un 23% al Senegal, un 17% a Gàmbia i un 9%, a Mali. La resta procedeixen de Costa d’Ivori, Guinea, Nigèria, Burkina Faso o Ghana.