L'hivern més plujós dels últims 30 anys a Catalunya, amb nevades excepcionals al Pirineu

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha confirmat que l'hivern meteorològic 2025-2026 ha estat el més plujós dels últims 30 anys al país. La precipitació acumulada entre desembre, gener i febrer ha superat la registrada durant el plujós hivern 2019-2020 i només es pot comparar amb l'hivern 1995-1996. Paral·lelament, l'estació ha resultat càlida en temperatures, especialment a les planes i el litoral, mentre que el Pirineu oriental ha viscut nevades excepcionals amb gruixos de neu històrics.

Marc Prohom, cap de l'àrea de climatologia del Meteocat, subratlla que la característica principal d'aquest hivern no ha estat un temporal extrem concret, sinó la persistència de situacions meteorològiques favorables a la precipitació. "El que caracteritza aquest hivern no és un únic episodi extrem, sinó la persistència de situacions favorables a la precipitació durant bona part de l'estació", ha explicat Prohom. La combinació de llevantades, gotes fredes —també conegudes com a DANA— i fronts atlàntics ha generat acumulacions molt destacades i generalitzades arreu del territori català durant tres mesos consecutius.

Pel que fa a les temperatures, l'hivern només s'ha comportat dins la normalitat climàtica a sectors del Pirineu, el Prepirineu i zones d'altitud elevada. A la resta del país, l'estació ha estat càlida, fruit d'un desembre amb valors alts, un gener pròxim a la mitjana i un febrer molt càlid. Les temperatures nocturnes elevades han marcat la tònica durant gran part del període, amb escasses interrupcions a principi d'hivern i durant les festes nadalenques.

Manca d'estabilitat anticiclònica i temperatures mínimes altes

Aleix Serra, cap de l'equip de control de qualitat de dades del Meteocat, ha explicat que la successió de pertorbacions ha limitat els períodes prolongats d'estabilitat anticiclònica típics de l'hivern. "Aquesta manca d'estabilitat ha impedit els típics episodis d'inversió tèrmica a valls i planes interiors, i ha dificultat l'acumulació d'aire fred durant la nit, fet que ha mantingut les temperatures mínimes clarament per sobre de la mitjana", ha detallat Serra. El febrer va accentuar aquest caràcter càlid nocturn amb diversos episodis de temperatura anormalment alta afavorits pel vent.

Els dies 11 i 12 de febrer es van batre rècords de temperatura mínima més alta en 13 estacions de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) amb més de dues dècades de dades. Posteriorment, els dies 24 i 25 es van registrar nous rècords de temperatura màxima en diverses estacions, amb un valor destacat de 26,4 ºC a Benissanet, a la Ribera d'Ebre. L'Observatori de l'Ebre, amb una sèrie centenària de 120 anys, ha registrat el cinquè hivern més càlid de la seva història.

Precipitacions rècord als observatoris històrics

La precipitació acumulada entre desembre i febrer ha estat molt quantiosa a tot Catalunya. El desembre va resultar extremament plujós al sud i al quadrant nord-est del país, mentre que el gener va ser molt plujós a gran part del territori i el febrer va mantenir precipitacions destacades sobretot a Ponent. Els registres històrics confirmen la magnitud de l'episodi pluviomètric viscut durant aquests tres mesos.

L'Observatori de l'Ebre ha viscut el tercer hivern més plujós dels seus 121 anys de dades, mentre que a l'Observatori Fabra l'hivern 2025-2026 se situa com el cinquè més plujós d'una sèrie de 113 anys. Pel que fa a registres de precipitació acumulada, destaquen per exemple els 657 mm al Parc Natural dels Ports, al Baix Ebre, els 591 mm al Pantà de Darnius-Boadella, a l'Alt Empordà, i els 583 mm al Puig Sesolles, a 1.668 metres d'altitud al Vallès Oriental.

Segons Prohom, "la precipitació acumulada d'aquest hivern consolida un període excepcional dins del clima recent de Catalunya, especialment perquè supera episodis molt plujosos recents com el 2019-2020". Les dades recopilades pel Meteocat evidencien que la intensitat i persistència de les precipitacions marquen un punt d'inflexió en la climatologia catalana contemporània.

Gruixos de neu històrics al Pirineu oriental

La successió d'episodis de precipitació també ha generat un hivern molt nivós, especialment al Pirineu oriental. L'estació meteorològica de Núria, a 1.971 metres d'altitud al Ripollès, va assolir 144 centímetres de neu acumulada, un nou rècord dels seus 26 anys de dades que supera els 142 cm registrats al gener de 2006. "Aquests gruixos són conseqüència directa de la persistència de nevades durant setmanes consecutives, més que no pas d'un únic temporal intens", ha explicat Aleix Serra.

La neu ha estat present de manera continuada a cotes altes del Pirineu durant pràcticament tot l'hivern, amb episodis que han deixat gruixos superiors al mig metre en diverses ocasions. Les nevades han afectat també cotes baixes en alguns moments puntuals, arribant en algunes ocasions per sota dels 500 metres d'altitud, especialment a finals de gener.

Cronologia dels episodis meteorològics més destacats

L'hivern ha estat marcat per una activitat meteorològica continuada des del primer dia. El desembre va estar dominat per diverses gotes fredes que van deixar acumulacions superiors als 200 mm al quadrant nord-est i a l'extrem sud del país. Especialment destacable va ser l'episodi del 25 al 29 de desembre, associat a un flux persistent de llevant que va afectar àmplies zones del litoral i prelitoral.

Durant el gener, el pas de fronts freds i pertorbacions va provocar episodis reiterats de pluja i neu a tot el territori. Entre el 16 i el 20 de gener, una llevantada va deixar més de 200 mm de manera puntual a la Costa Brava i gruixos de neu superiors al mig metre a cotes altes del Pirineu. A finals de mes, una nova pertorbació va portar neu a cotes baixes del país.

El febrer va destacar sobretot pels episodis de vent intens que van afectar diverses comarques. Diverses ponentades i situacions de vent fort van provocar ratxes superiors als 100 km/h al litoral i prelitoral Central i als indrets habitualment més ventosos del país. Els valors registrats en alguns sectors no s'assolien des del gener de 2009, amb cops que van superar puntualment els 150 km/h a zones elevades del territori català.