De la vall de l’Adur a Catalunya: l’origen medieval de l'expressió “xarnego”

País Xarnego (actual sud-oest de França), 21 d’agost de 1451. En la fase final de la Guerra dels Cent Anys, les tropes franceses comandades per Jean de Dunois, conegut com “el Bastard d’Orleans”, ocupaven la vall baixa del riu Adur i la ciutat de Baiona, aleshores part del ducat d’Aquitània, sota domini de la monarquia anglesa. Aquell territori, situat entre el món gascó i el basc, era conegut des de l’edat mitjana com el País Xarnego, una denominació que reflectia la seva particular realitat cultural i demogràfica.

Durant segles, aquesta zona va ser un espai de contacte entre comunitats diferents: bascos, gascons i, en menor mesura, poblacions d’origen escandinau vinculades a les incursions víkings dels segles IX i X. Lluny de funcionar com una frontera rígida, el riu Adur —anomenat Aturri en eusquera— actuava com a via de comunicació i intercanvi. El resultat va ser un territori marcat pel mestissatge cultural i lingüístic, especialment entre la població basca i gascona.

El topònim “xarnego” apareix en aquest context medieval i significava, originàriament, “mestís”. A partir de l’expansió agrària de l’entorn de l’any 1000, quan es van crear nous nuclis de poblament a la vall, el terme es va associar a la població resultat de la barreja entre aquests grups. D’aquesta manera, el nom de País Xarnego no designava una entitat política pròpia, sinó una regió caracteritzada precisament per la convivència i la barreja d’orígens.

Segles més tard, especialment entre els segles XVI i XVII, el terme arribaria a Catalunya amb les onades migratòries procedents d’Occitània. En aquell nou context, “xarnego” continuaria fent referència als fills de matrimonis mixtos entre població local i nouvinguts occitans. Amb el pas del temps, però, el mot experimentaria canvis de significat i usos socials, fins a convertir-se en una expressió carregada de connotacions diferents segons el moment històric.