La demència, el gran repte del segle XXI

“Vivim més anys que mai, però no són gaires, al contrari. Només que a la vellesa hauríem d’afegir-li qualitat de vida”, segons Arcadi Navarro, doctor en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i director de la Fundació Pasqual Maragall i del BarcelonaBeta Brain Research Center. Navarro va ser ahir el ponent convidat en la segona edició de la Mostra Experientia Biomed’26, que organitza la secció de Biomedicina de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, i que pretén fomentar la motivació en investigació entre els joves.

En la xarrada, Navarro va abordar els avenços científics que han permès doblar l’esperança de vida humana en l’últim segle (dels 32 anys el 1900 als 73,5 el 2025), a partir de “solucionar malalties infeccioses, cardiovasculars i oncològiques, entre altres, cosa que suposa un èxit espectacular”. No obstant, “encara ens queden per solucionar les patologies associades a l’envelliment i que tenen a veure amb el cervell, les quals no estan prou ben estudiades. Necessitem paciència, talent i recursos”, va dir l’expert en declaracions a aquest diari.

Aquest tipus de patologies, assegura, “són la gran pandèmia estructural del segle XXI” i afegeix que “estem a punt de viure un tsunami d’envelliment i l’hem d’afrontar. L’única manera de fer-ho és amb ciència”. “Els avenços més recents permeten detectar el risc de patir malalties com l’Alzheimer fins a 20 anys abans que aparegui, fet que permet dissenyar una intervenció personalitzada per al futur pacient”, va explicar.

Ens preocupa envellir?

“Ens preocupa envellir perquè sabem què implica viure amb dependència per pèrdua de cognició. Tenim por de perdre la capacitat de reconèixer la família, aquestes malalties ens fan patir”, va admetre el científic.

“Avui dia, arribem a certa edat en bones condicions perquè els nostres hàbits saludables –exercici i alimentació– han millorat molt respecte als dels nostres avis el segle passat. Tanmateix, és a partir dels 80 o 90 anys quan el deteriorament físic augmenta de manera ràpida i notable”, va indicar.

La jornada va acabar amb la projecció d’una sèrie de vídeos de divulgació científica sobre medicina d’alumnes de quart d’ESO dels instituts lleidatans Guindàvols, Màrius Torres, La Mitjana, Ronda i Joan Oró, a més del Canigó d’Almacelles.

Les temàtiques dels projectes van abordar qüestions com la cromatina, els desinfectants naturals, l’antibiograma, el funcionament dels fàrmacs, la genètica o la protecció de la pell.

El futur de la investigació en Alzheimer passa per l’ús de la IA

La Fundació Pasqual Maragall, creada el 2008 com a últim acte polític de l’expresident de la Generalitat, es troba en plena ampliació de les seues línies d’investigació, segons va explicar el director, Arcadi Navarro. L’entitat manté el focus en la prevenció i detecció precoç de l’Alzheimer alhora que explora l’ús d’intel·ligència artificial o models alternatius en els animals per a la investigació. En aquest sentit, Navarro va esmentar la creació d’organoides cerebrals, ja que “el cervell humà és molt particular” i els models tradicionals d’estudi no sempre són eficaços.