Com es diu l’arbre del kiwi? Un nom desconegut per a un producte cada vegada més consumit
Encara que s’ha convertit en un aliment habitual a la cistella de la compra espanyola, pocs consumidors coneixen que prové d’una planta enfiladissa llenyosa originària de la Xina
Pranjall Kumar / Unsplash
El kiwi, aquesta fruita verda de polpa àcida i llavors negres que trobem habitualment als supermercats espanyols, prové en realitat d’una planta anomenada Actinidia. Malgrat la seua popularitat en la nostra dieta, la majoria de consumidors desconeix que aquesta fruita creix en una planta enfiladissa llenyosa similar a la vinya, originària de la Xina, i no en un arbre tradicional com podria pensar-se. La varietat més comuna, el kiwi verd, és procedent específicament de l’Actinidia deliciosa, mentre que el kiwi daurat s’obté de l’Actinidia chinensis.
La introducció del kiwi a Espanya es remunta als anys 60 del segle passat, quan un empresari gallec va decidir apostar per aquest cultiu. Des d’aleshores, el seu consum no ha deixat de créixer fins convertir-se en un component habitual de la dieta mediterrània. El desconeixement sobre la seua planta d’origen pot atribuir-se, en part, a la gran diversitat de fruites internacionals que han arribat al nostre mercat en les últimes dècades, relegant l’interès per conèixer la seua procedència botànica.
Propietats nutricionals que expliquen el seu èxit
L’èxit del kiwi a Espanya no és casualitat. Aquesta fruita destaca per la seua excepcional aportació de vitamina C, amb uns 93 mg per cada 100 grams, gairebé duplicant el contingut d’una taronja. La seua riquesa en fibra i potassi la converteix en un aliat per a la microbiota intestinal i el sistema immunològic. No obstant, convé assenyalar que figura entre els al·lergògens alimentaris més freqüents, podent provocar des de lleus reaccions fins problemes respiratoris greus en persones sensibles.
Un canvi en la consciència alimentària
En el context actual, els consumidors espanyols mostren un creixent interès per conèixer l’origen dels aliments que consumeixen. Aquesta tendència respon tant a preocupacions relacionades amb la salut com a qüestions de sostenibilitat i suport a les economies locals. L’educació alimentària ha cobrat una rellevància sense precedents en una societat globalitzada on podem accedir a productes de qualsevol racó del planeta, fent més necessari que mai comprendre no només què mengem, sinó també d’on procedeix.
