lectura reportatges

És autodidacta, té 70 anys, és de Miralcamp i li encanta llegir i escriure. Fa poques setmanes que la Magdalena Vilalta Ripoll (1947) acaba de guanyar el primer premi de la 22a edició del guardó Vila de Puigcerdà de narració literària, que convoca l’ajuntament de la capital de la Cerdanya, amb el relat El preu d'un plat de sopes amb ou. Es tracta d'una narració sobre els passadors de jueus als Pirineus. Precisament, el relat històric que barreja un dels gèneres que més agraden a aquesta escriptora, que gaudeix amb totes les arts.

Amb aquella intensitat misteriosa que el caracteritza, Xavier Baró va posar música al pati de l’IEI de Lleida el 20 de juliol passat acompanyat d’Hèctor Berberide. Una cita més en la gira que està fent per presentar el disc ‘I una fada ho trasmuda’ (Satélite K, 2016), el desè de la seua carrera en solitari. El cantautor d’Almacelles es troba en un moment dolç de la seua carrera: amb la perseverança en el treball del dia a dia i la convicció que el seu camí no es podia mesurar per la quantitat de gent que l’aplaudia, Baró s’ha guanyat un prestigi inqüestionable com a trobador folk de proximitat.

El Sudan del Sud sofreix una de les majors catàstrofes humanitàries. Tres anys i mig de guerra civil, fam, epidèmies, violacions i execucions en massa han fet que gairebé quatre milions de persones hagin fugit de les seves cases. Molts no tenen les necessitats bàsiques assegurades, però hi ha dos jesuïtes catalans (un d’ells lleidatà) que aposten per l’educació a la província de Maban. Creuen fermament que donar coneixement als joves és reobrir les portes de l’esperança.

El 1957 es va estrenar per primera vegada al claustre de Santa Maria, a la Seu d’Urgell, el ‘Retaule de sant Ermengol’, escrit i dirigit per Esteve Albert, un activista cultural originari del Maresme i molt integrat a la societat urgellenca. Enguany se celebren seixanta anys des que es va començar a representar aquesta crònica de la vida del bisbe Ermengol.

Escalar una paret verge de la selva amazònica és el proper repte en el qual estan immersos els bascos Iker i Eneko Pou. Pràcticament no en tenen informació i es mouran per un terreny selvàtic que els és desconegut i hostil. En van parlar a la darrera edició del festival Picurt de la Seu d’Urgell abans de volar direcció el Perú.

Són bons temps per als cuiners, especialment, a Catalunya, on les estrelles Michelin han fet brillar amb llum pròpia xefs com Carme Ruscalleda, que n’atresora set. Fa trenta anys que és al capdavant dels fogons del Sant Pau, un restaurant ja mític de Sant Pol de Mar. Recentment va visitar Agramunt, on va explicar que va conèixer Josep Guinovart creant una coca de recapte inspirada en el seu traç.

Tenen la mateixa edat que el Cobi, la mascota que va captivar el món i que ells, sincerament, ni recorden ni reconeixen. Van veure arribar els mòbils i internet quan eren petits i malgrat haver viscut l’adolescència en plena bombolla econòmica, ara miren el futur amb escepticisme.

Tot just era una adolescent quan Itziar Esparza va aconseguir la preuada plaça per ser a Barcelona’92. Serien els seus primers Jocs, perquè quatre anys després va participar als d’Atlanta. “Llavors em vaig retirar. El cos encara m’aguantava, però mentalment estava esgotada”.

Morts per sobredosi d’heroïna, novatades a la mili, avistaments d’ovnis... L’hemeroteca ens mostra que no érem tan moderns com ens agrada creure. El juliol del 92, a banda dels Jocs Olímpics, es van estrenar els primers 40 km de l’A2. També es va posar la primera pedra del pantà de Rialb i de la presó de Lleida es van escapar tretze reclusos.

El barceloní Pol Omedes s’està consolidant com un dels trompetistes de jazz amb més futur dins el panorama català. En aquest país, ser professional passa per tocar de manera estable en mitja dotzena de bandes que tenen la música negra com a fil conductor. En la passada edició del Dansàneu, va tocar amb la Rufaca Folk Jazz Orquestra i avui ho fa al bar del poliesportiu de Bellpuig sota el nom de Pol Omedes i Xaver Hellmeier Special Quartet.

Sempre havia volgut ser periodista, però a la universitat va descobrir el cine i se’n va enamorar. Com a treball de fi de grau va fer una pel·lícula amb unes companyes de curs, ‘Les amigues de l’Àgata’. Van ser les primeres sorpreses que la cinta sortís dels circuits acadèmics i es convertís en una de les sorpreses cinematogràfiques del 2015, amb una nominació als premis Gaudí com a millor pel·lícula inclosa. Però la lleidatana Alba Cros toca de peus a terra. “En el cine també hi intervé el factor sort”, assegura. Ja treballa en un segon llargmetratge.

La ramaderia és un dels oficis més antics i ha sigut un element imprescindible per conservar el paisatge i donar vida a la muntanya. Però, a causa de l’èxode rural i les dificultats per tirar endavant amb un model econòmic més enllà dels subsidis, moltes explotacions han hagut de plegar. Malgrat tot, des de fa anys, són molts els i les joves que s’interessen pel sector primari i veuen en l’ofici de pastor una sortida laboral i un model de vida arrelat a la terra.

A mitjans del segle XIV, la pesta negra arrasava Europa i un corrent antisemita n’acusava els jueus. A Tàrrega, una nit d’estiu, la població de majoria cristiana va assaltar el call i va matar unes tres-centes persones. Una tragèdia local que va veure la llum quan els arqueòlegs del Museu Comarcal de l’Urgell van trobar-ne les fosses comunes.

Hi ha qui diu que d’una boda en surt una altra. Potser es podria dir el mateix de la vetllada d’entrega del Premi Planeta. I si no, que li preguntin al periodista Joan Maria Morros, cap d’informatius de RAC1. Gran aficionat als llibres, s’acaba d’estrenar en la literatura amb la seva primera novel·la, sorgida precisament d’una conversa casual amb una editora la nit que Alicia Giménez Barlett va guanyar el guardó instaurat per José Manuel Lara amb Hombres desnudos. Aquella xerrada informal va desembocar en Els Coixinets

Els delegats d’un club esportiu acostumen a ser persones discretes i efectives, imprescindibles perquè un equip funcioni. Marc Larriba fa set anys que exerceix aquest càrrec al Força Lleida de bàsquet, forma part del seu cos tècnic i porta un equip de la base. La seua vida gira al voltant del club els set dies de la setmana i des de la seua posició privilegiada té una visió completa d’aquest esport. És l’encarregat de gestionar els viatges del primer equip i d’estar al cas de tota la burocràcia amb la federació, així com de participar en les negociacions a l’hora de fitxar jugadors nord-americans.

A mitjans del segle XVIII, va establir-se a Tàrrega, procedent de Reus, la família Girona, que va obrir una botiga de teles a la capital de l’Urgell. Tres generacions més tard, d’aquell negoci sorgiria el grup inversor més important de la burgesia catalana del XIX. La historiadora de Bell-lloc Lluïsa Pla n’ha seguit el rastre.

“Bruce Springsteen m’ha donat tant que, d’alguna manera, sento que li he de tornar.” I dit i fet, Josep Maria Pons va posar en marxa el No Surrender Festival, que tindrà lloc el cap de setmana que ve a Vilanova de Bellpuig. Si tot va bé, el poble veurà multiplicar per quatre la seua població. “I si no, hi perdré diners, tampoc no s’acabarà el món. Si posem Vilanova al mapa i la gent queda contenta, em dono per satisfet.” Aquest fan incondicional de The Boss ha preparat activitats per a petits i grans i, fins i tot, es podria entrar al llibre Guiness dels Rècords.

Són els guardians invisibles de les vacances. Les piscines de molts pobles no poden obrir sense un socorrista, joves que dediquen tots els mesos d’estiu a vigilar que puguem gaudir amb seguretat de les piscines dels nostres pobles i ciutats. Els acompanyem al llarg de tot un dia per saber com es viu l’estiu des de la seua perspectiva.

Gairebé no és possible comprendre l’estiu sense menjar-se un gelat. N’hi ha de mítics, com la taronja tropical de la Glas, estrella indiscutible del catàleg d’aquesta empresa lleidatana que va començar com una orxateria als anys quaranta i ara ven pràcticament a tot Catalunya.

Llimonetti és el producte estrella d’Elixirs de Ponent, l’aventura de Gerard Barsalà. Artiller i perforista de professió, va canviar la dinamita per les llimones i des d’Almacelles ens proposa que tastem el seu licor artesanal, que ja ha rebut un premi. Suau i molt aromàtic, Llimonetti vol ser un digestiu de referència per acabar de gaudir un bon àpat familiar.

Va ser l’autor local més venut de Sant Jordi. Sense temps de pair la bona acollida del seu detectiu Rafel Rovira amb la novel·la Seixanta-vuit, el sociòleg i historiador Ramon Usall publica Futbolítica, un recull d’històries de clubs de futbol políticament singulars. Coses d’haver guanyat temps en deixar el Parlament poc després de ser escollit diputat per la CUP. Futbol, història, novel·la negra i política són, precisament, les grans passions d’aquest professor de l’IES Josep Vallverdú de les Borges Blanques admirador de Hristo Stóitxkov.

El 9 de juny es commemora el Dia Internacional dels Arxius. Enguany a Lleida la commemoració s’allargarà fins al 15 de juliol, ja que l’Arxiu Històric celebra el seu 65è aniversari amb una exposició que suposa un recorregut per la història de les comarques de Ponent a partir de documents que són molt més que ‘papers’.

A Lleida hi ha un jardí únic, de la mida de 90 camps de futbol i amb 200 anys d’història. Durant el dia és d’ús ciutadà i, quan cau la nit, passa a mans de la fauna local: senglars, genetes, teixons i un llarg etcètera. Rarament coincideixen els dos grups d’inquilins. Entrem a la Mitjana amb ulls d’escolars per redescobrir aquest bosc de ribera.

El món sempre ha estat un sistema interconnectat i amb la globalització s’ha fet encara més evident. El futur de cadascun de nosaltres està lligat al de tota la humanitat i una exposició al CaixaForum de Lleida ens convida a pensar-hi. Els reptes globals de la humanitat resumits en disset objectius dels quals tothom té un bocí de responsabilitat.