@AMICSSEUVELLA @AMICSSEUVELLA
La Seu Vella de Lleida: Romànic tardà, però romànic
L'emblemàtic temple lleidatà, construït entre 1203 i 1278, manté la seva essència romànica tot incorporant innovadores solucions gòtiques
Romànic tardà, però romànic - JRG. AMICS SEU VELLA
La catedral vella de Lleida continua sent considerada per molts com de transició del romànic al gòtic, amb tot el que implica la paraula trànsit de no estar ni en un lloc ni en l’altre, la qual cosa en una primera impressió ja treu valor a l’obra realitzada al llarg del segle XIII per aquella societat engrescada en construir un edifici de referència per a una ciutat destinada a tenir un protagonisme transcendental en la història medieval del país.
L’arquitecte Pere de Coma, a qui el capítol va fer-li la confiança d’elaborar i executar el projecte de la flamant seu catedralícia, la va concebre des d’un primer moment com un temple dins dels cànons del romànic.
Amb això el nostre genial mestre d’obra va mantenir-se essencialment fidel a l’estil que havia imperat al llarg del territori durant els segles XI i XII, tanmateix no va restar al marge d’algunes solucions que aportava el gòtic aparegut a França seixanta anys abans.
La lluminositat que tenen els temples parisencs de Saint Denis o de Notre Dame s’aconsegueix també a Lleida amb les tres grans rosasses. L’elegant robustesa dels pilars es compensa amb les elegants creueries de les voltes, però els murs, els capitells, les finestres i l’absis són plenament romànics.
El mèrit de l’arquitecte és que no improvisa l’adaptació de la seva obra als nous corrents, cosa que hauria estat una autèntica transició, sinó que des del primer moment concep un temple bàsicament romànic però en el qual introdueix solucions gòtiques.
Això és el romànic tardà, del qual la Seu de Lleida esdevindrà paradigma, sobretot amb les seves singulars portalades, mantenint el gust pel vell estil medieval durant tot el segle XIII i primer terç del segle XIV, mentre es construïen les belles catedrals gòtiques de León (1205), Burgos (1221), Toledo (1227), Barcelona (1298), Girona (1312) i Tortosa (1347).
La de Tarragona és probablement la més semblant a la de Lleida, però tot i que es va començar uns anys abans, es va rematar una mica després en plenitud gòtica. La construcció de la Seu lleidatana en solament 75 anys, de 1203 a 1278, dona una gran unitat arquitectònica, solament trencada pel gran cimbori, el qual tanmateix, tot i ser allò més gòtic del temple, té un respecte per la força d’aquell romànic que la catedral de Lleida va ser capaç de mantenir viu durant més d’un segle.
