Maria Barbal es dóna a conèixer com a narradora el 1985 amb Pedra de tartera. Una novel·la breu, però trencadora. Quan semblava que només es podia fer narració sobre ambients urbans, amb disseny i llums de neó, sorgeix una escriptora del Pallars que parla de la Guerra Civil, les dones, la muntanya... Les relacions humanes són, al capdavall, el seu gran tema, ja sigui en context rural o urbà. Va obrir, sense gairebé ni saber-ho, un camí. Després d’ella vindrien Jesús Moncada, Pep Coll, Albert Villaró... cadascun amb grans històries que sorgeixen dels seus petits llocs.