L'1-O, a punta de bolígraf
Per A la taverna del mar hi seu un vell
amb el cap blanquinós, deixat anar;
té el diari al davant perquè ningú no li fa companyia.
Feu-nos valents, fills d’Hiroshima,
des del temor del vostre infern,
per una humana convivència
pel somni ingenu de la pau.
Entre els propers projectes del dissenyador gràfic i il·lustrador Jordi Magrià, Bicman, destaca una mostra basada
en les lletres del cantautor català Lluís Llach.
De moment, Magrià està treballant en el projecte, tot i que ja té una sèrie de material amb el qual es pot apreciar la seva gran sensibilitat, així com el nivell de detall amb què dibuixa. Arran d’una exposició d’
El procés a punta de Bic
, a la població gironina d’Amer, se li va ocórrer fer un homenatge a l’intèrpret de
L’Estaca
perquè “atesa la seva trajectòria crec que s’ho mereix”. Els quadres porten el dibuix de Magrià i la frase de la cançó de Llach en què estan inspirats.
Tenia necessitat de posar-hi
el seu gra de sorra. “La gent enviava cartes als presos polítics i vaig pensar que jo podia fer-ho d’una altra manera”. I va començar a dibuixar amb bolígraf Bic els encausats per l’1-O, de la qual cosa dimarts es compliran dos anys, els protagonistes del procés polític que viu Catalunya i les tristes imatges que van fer la volta al món després que l’1 d’octubre del 2017 els ciutadans de Catalunya sortissin a votar. És l’il·lustrador i dissenyador gràfic de Sant Cugat Jordi Magrià, de qui la majoria, segurament sense saber-ho, hem tingut una il·lustració seva a les mans. I és que ha treballat i treballa per empreses com ara Chupa-Chups o Nestlé, però també són seves les il·lustracions de la fruita de Trina, dels gelats de Lidl o de Mercadona, per citar només alguns pocs casos. Ell va començar a fer els retrats de persones com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i a poc a poc la seva obra es va anar fent coneguda, fins que li van demanar que dibuixés diferents aspectes que reflectissin el procés polític que viu Catalunya per fer una exposició. Entremig van arribar els empresonaments i els retrats es van convertir en els protagonistes. Actualment té una quarantena d’imatges, totes en boli Bic. Tot el que guanya amb la venda dels dibuixos va destinat a diferents entitats relacionades amb el procés i l’ajut als presos. “Jo no busco els llocs, em criden”, com a l’exposició que es va veure fa uns dies a Rosselló, organitzada per l’Assemblea.
Vaig obrir la porta i
teníeu les mans enllaçades
la vergonya del gest i
vàreu separar tanta tendresa
miràreu amb el cap baix i
com si res no hagués passat, hola Lluís, com estàs…