Gelats: Des de les elaboracions amb neu de les antigues civilitzacions fins a les innovacions d’avui dia
La popularitat del gelat va esclatar durant el segle XX arreu del món

Plena canícula, si és que encara existeix aquesta, després que cada estiu comenci més aviat. I ja som a mitjan juliol, que vol dir la vida en pausa. Si passegeu aquests dies per ciutats com Lleida, o qualsevol de la plana o més enllà, poca quotidianitat hi queda, ja que estan mig buides pel que fa als seus habitants. I la vida estival tòrrida la protagonitza un invent mil·lenari, però que tampoc és tan antic com podem preveure. El gelat, tal com el coneixem avui, és un producte relativament modern tot i que els seus orígens es remunten uns quatre mil anys enrere. A la Xina, trobem explicat com es preparaven mescles de neu o gel amb fruites, mel i llet, que podríem considerar-ho com a gelats primitius. D’una altra antiga recepta encara trobem restes avui dia. A l’actual península Aràbiga, on l’imperi Persa va existir, s’elaboraven unes postres fredes amb gel conservat en pous soterrats, combinat amb xarop. Avui dia les trobem ben fresques en carrers de l’Iran i de països del golf pèrsic. Són els faloodah.
Els grecs, per veïnatge, i els romans, per adopció, també gaudien de begudes i preparacions refrescants fetes amb neu portada de les muntanyes i endolcida amb mel o sucs de fruita, bevent de les tradicions perses i mesopotàmiques. I gràcies a l’expansió otomana i el control de les aigües glaçades amb els pous de gel que portaren els àrabs a Europa, més la ruta de la seda i les espècies, que fou un intercanvi brutal no només de matèries primeres sinó de cultura i tradicions, les corts europees i els xefs més reputats de reis i reines començaren a utilitzar receptes inspirades en aquestes de la llunyana Àsia, però amb tocs més greixosos i proteics que permeteren que els gelats fossin més duradors un cop emplatats en festins i recepcions.
Els italians, és clar, perfeccionaren aquestes receptes, gràcies a la millora en la tecnologia aplicada a la congelació i conservació. Però fou en la cort de Caterina de Mèdici i el seu espòs Enric II de França, on es va jugar un paper important per a la difusió del gelat. Des d’allà, la seva popularitat es va estendre entre les cases reials i l’aristocràcia europea. Durant molt de temps, el gelat va ser un luxe reservat a les classes més benestants, ja que la conservació del gel era complicada i els ingredients eren cars.
Un any clau és el 1686, quan el xef italià Francesco Procopio inaugurà a París Le Procope Café, un establiment que gràcies a les receptes cremoses, emulsionades i glaçades que executà a l’establiment de la Rue de l’Ancienne Comédie de la ciutat de la llum; els glace o gelats es popularitzaren de tal manera (com avui dia els establiments de manicura) que es començaren a obrir a París i altres capitals del vell continent moltes glacier que permeteren que s’arribés al gran públic.
La popularitat del gelat va esclatar durant el segle XX arreu del món
Finalment, la Revolució Industrial, que va inventar màquines de refrigeració; la producció industrial de gel i, més endavant, la refrigeració elèctrica van permetre fabricar gelats de manera constant, segura i a gran escala.
Durant el segle XX, el gelat es va convertir en un aliment popular arreu del món. Van aparèixer nous formats com els polos, els gelats de pal, els cons, les terrines i els sandvitxos de gelat. Les grans empreses van impulsar la distribució massiva gràcies a les cambres frigorífiques i als congeladors domèstics, fent que passés a formar part del consum quotidià de moltes famílies.
Actualment, el sector viu una nova etapa marcada per la innovació i la recerca de qualitat. Cada vegada tenen més protagonisme els gelats artesans elaborats amb ingredients de proximitat, fruita fresca i llet de qualitat. També creix la demanda de gelats vegans, sense lactosa, sense gluten o amb menys sucre, adaptats a diferents necessitats alimentàries. Paral·lelament, els mestres gelaters experimenten amb sabors sorprenents, combinacions gastronòmiques i tècniques modernes que converteixen aquest aliment en una autèntica experiència culinària.
Avui, el gelat és molt més que unes postres refrescants. És el resultat de segles d’evolució, d’intercanvi cultural, d’avenços tecnològics i de creativitat gastronòmica. Des de la neu aromatitzada de les antigues civilitzacions fins a les elaboracions artesanes i innovadores del segle XXI, el gelat continua evolucionant sense perdre la seva capacitat de despertar records, emocions i moments compartits.