MÚSICA ENTREVISTA
Lluís Ribalta: “Arribar al top 3 del Beatport és una passada i publicar prop de Guetta, més”
És bomber de professió, enginyer tècnic agrícola de formació i DJ en les estones lliures. Ha estat el primer català a aconseguir un top 3 en l’estil progressive house al prestigiós portal de vendes digitals Beatport i no és estrany trobar alguna de les seves composicions al costat de les de David Guetta. Afirma que la música electrònica és la seva passió, tot i que té com a referents Extremoduro o Queen.
El Lluís Ribalta, amb 42 anys, en porta ja 22 com a DJ i 14 com a productor musical. És un home inquiet, fa moltes coses, perquè a més d’enginyer tècnic agrícola, d’exercir com a bomber i DJ, també és professor de cicles formatius. Reconeix que li agrada l’activitat però especialment aprendre i emprendre nous reptes.
Vostè ha quedat al top 3 mundial de l’estil progressive house al portal Beatport. Què és això del progressive house? Perquè a mi si em treuen del pop-rock ja em perdo.
És un techno melòdic. El techno és el típic, de percussió i plateret, el xumba-xumba perquè ens entenguem. El progressive house baixa de velocitat. Poses més atmosferes, pianos, melodies, sintetitzadors, veus, etc. És una música més ambiental. Es pot ballar, però també són composicions per escoltar tranquil·lament a casa, al cotxe. És més suau i melòdica.
I el portal Beatport on vostè ha aconseguit ser al top 3 mundial ?
És com les llistes Billboard, de l’època dels Beatles o Elton John. Hi ha moltes llistes, però la Beatport és la més important i més famosa i és on hi ha els millors artistes del món i estic parlant de David Guetta, Steve Aoki, etc. Aquests cracs mundials publiquen a la Beatport totes les seves creacions. És un portal de referència. I on també pots descarregar-te els que vulguis.
Competir amb aquests cracs és de subidón, no?
Realment, sí. Perquè si jo publico en aquest portal competeixo amb els millors i aconseguir arribar al top 3 és ja una passada. Hem de tenir molt present que tots els DJ del món donen a conèixer les seves creacions al Beatport.
El tipus de música que fa vostè, com tants d’altres, si l’escoltes sembla que sigui sempre igual, com una repetició...
No! Per exemple el progressive house, la primera paraula vol dir que la cançó té una progressió molt suau però té una progressió. Llavors és una música que crea atmosferes sempre diferents i a mesura que avança la peça musical es van introduint nous acompanyaments, sempre de manera suau i melòdica.
Les seves composicions es troben dins del que, a nivell global, s’anomena música electrònica. Hi ha moltes variants d’aquest tipus de música?
Ara les tendències que més es porten són el techno, el house, EDM, que és el més comercial i el que fa, per exemple David Guetta i progressive house.
Crear aquest tipus de música, que vas agafant a trossos el que t’interessa, és com si es fes una autòpsia a una composició...
Sí, però una autòpsia al revés. Perquè tu agafes el tambor, el plateret, la guitarra. ..tot per separat i ho vas unint, copiant i enganxant i fas una cançó. És crear música des de zero electrònicament. Però també t’he de dir que no tot es dissenya electrònicament. Jo per exemple tinc una bateria electrònica i les percussions me les toco jo. És a dir hi ha instruments que són reals que no els crea l’ordinador. És una barreja.
Vostè quan és a casa o fa un viatge quin tipus de música escolta?
M’agrada molt el rock. Jo tocava amb un grup que fèiem versions de Sopa de Cabra.
Creu vostè que totes les tendències musicals al final, a la punxa de la piràmide, totes neixen del rock?
Segurament sí, perquè és el primer que es va crear i tenir respostes massives a nivell mundial. És la gran inspiració musical del segle XX, està clar. Però no podem oblidar la gran influència també de la música que coneixem com afroamericana: jazz, blues, soul, etc.
Quin o quins són els creadors musicals que més li agraden o que té com a referents?
No en tinc un. En tinc diversos. Per exemple, Extremoduro sí que és una música dura però les lletres són profundes; Queen també m’agrada molt i per suposat tot el rock català. Ah! I no em vull deixar els Beach Boys o Michael Jackson.
I un llibre que l’hagi impactat?
Sí, 'Los cuatro acuerdos', del doctor Miguel Ruiz.
Aquest és un llibre que parla de la saviesa tolteca, no?
Sí, i m’agrada perquè et diu com ser feliç amb molt poca cosa, només respectant aquests quatre acords: sigues impecable amb les paraules; no prenguis res com a personal; no endevinis ni suposis i fes les coses sempre el millor que puguis.