Psicopaties
Còrdova, 8 d’octubre de 2011. José Bretón surt amb cotxe amb els seus dos fills, de sis i dos anys, cap a la finca Las Quemadillas. En el trajecte, els fa prendre tranquil·litzants en un nombre indeterminat (vol dir que no se sap quants). Quan arriba a la finca, prepara una mena de pira funerària amb llenya i gasoil en un espai sense visibilitat des de l’exterior, col·loca els cossos dels seus fills i, a sobre, una taula metàl·lica que els cobreix. Pren foc. Amb la llenya, el gasoil i la taula metàl·lica, es calcula que la temperatura de la foguera va arribar als 1.200 graus, de manera que dels cossos només van quedar algunes restes òssies. S’hi va estar prop de tres hores, afegint-hi gasoil per a mantenir la temperatura i que els cossos desapareguessin. Tres quarts d’hora després, va trucar a la seva família per dir-los que havia perdut els nens, i vint minuts després, va trucar a emergències per comunicar-ne la desaparició. El 22 d’octubre de 2011, va entrar en presó incondicional sense fiança, i el 22 de juliol de 2013 va ser trobat culpable per un jurat popular, i sentenciat a 40 anys de presó que posteriorment, i en aplicació del Codi Penal, serien 25 anys. Els forenses mai no li van detectar cap malaltia mental, i que era conscient dels seus actes.
El 2021, un grup d’investigadors de la Universitat Complutense de Madrid va publicar els resultats d’un estudi sobre prevalença de la psicopatia en la població general adulta, que estima que un 4,5% de la població general adulta presenta trets psicopàtics.
Manca d’empatia: el patiment dels altres no provoca malestar. Egocentrisme i narcisisme: tendència a pensar que són superiors i més importants que la resta. Encant superficial: habilitats socials per a enlluernar les persones. Pobresa emocional: tenen incapacitat per a sentir emocions negatives. Conducta antisocial i delictiva: hi ha prevalença de trets psicòtics en població reclusa per sobre de la població no reclusa. Dificultat per a aprendre de l’experiència. Impulsivitat i manca de planificació: absència de metes de vida. Manca de sinceritat i manipulació. Predisposició a l’avorriment: necessiten estimulació constant. Estil de vida paràsit: tendeixen a aprofitar-se de la resta. Absència de remordiments: no se senten culpables. Promiscuïtat sexual: tenen dificultat per al compromís, i utilitzen les relacions com a mitjà per a un altre objectiu. La bona notícia és que més del 95% de la població general adulta és, som, normals: tenim por, ens fan mal, plorem o ens enfadem davant d’una injustícia, ens equivoquem, demanem perdó, ens llevem al matí per anar a treballar, i somiem que aconseguirem alguna cosa bona per a deixar als fills. Alguna vegada ens podem trobar amb aquest tipus de gent, i haurem de sobreviure.
