La ruta de les viles literàries

La Vila del Llibre és un festival itinerant que, amb la paraula escrita com a principal protagonista, està imprimint caràcter als pobles i ciutats que hi participen. La primera vila va ser Bellprat, a l’Anoia, i el projecte s’està estenent per diferents poblacions catalanes. El primer cap de setmana de maig serà el torn de la Pobla de Segur. El festival itinerant de les Viles del Llibre té dos parades fixes a les comarques lleidatanes: Cervera a finals d’octubre i la Pobla de Segur el primer cap de setmana de maig, d’aquí quinze dies. Enguany serà la segona vegada que se celebra al Pallars. “Al començament no estàvem convençudes de tirar-ho endavant perquè ens semblava que era un projecte massa gran per a un poble tan petit; després de l’èxit de l’any passat esperem que tingui continuïtat perquè és una iniciativa que dóna molta vida durant tot el cap de setmana”, explica Susagna Cabré, regidora de Cultura. El festival literari se celebra a la vila closa, i per a l’ocasió s’obren antics comerços i cases velles per albergar les diferents activitats programades. A les habituals xerrades, espectacles musicals, presentacions, paradetes de llibres i activitats infantils, enguany s’hi suma com a novetat, “durant tot el divendres farem activitats amb els autors

Pep Coll, Patricia McGill i Jordi Folck

destinades als alumnes de Primària i Secundària de la comarca. La intenció dels organitzadors és vincular la Vila del Llibre amb les moltes experiències que es poden viure al Pallars.

Les parades s’afileren una a la vora de l’altra. Centenars, milers de llibres curosament exposats al carrer, esperant que algun passavolant s’aturi, s’hi fixi, l’agafi, el fullegi i decideixi quedar-se’l. Podria ser Sant Jordi a qualsevol poble o ciutat de Catalunya, però és qualsevol dels festivals de la Vila del Llibre. Carrers decorats, cases singulars que obren les portes per acollir taules rodones, presentacions de llibres, activitats per als més menuts, espectacles musicals, recitals de poesia i tallers de cal·ligrafia. “Durant els dies que dura la Vila del Llibre el poble s’impregna d’un ambient especial, no es tracta només de vendre llibres, sinó d’acostar la gent del poble i la comarca a propostes literàries que no sempre són accessibles, portar autores famoses que, d’altra banda, és complicat que pugin fins a la Pobla i atreure, de passada, visitants al territori”. Susagna Cabré és la regidora de Cultura de la Pobla de Segur, que els propers tres, quatre i cinc de maig viurà la seua segona edició de la Vila del Llibre –vegeu desglossat.

Nascut com un projecte associatiu al petit poble de Bellprat, a l’Anoia, avui en dia la Xarxa Catalana de Viles de Llibre s’ha professionalitzat. Enric Bono n’és el director: “La intenció és crear un circuit estable de festivals arreu del país que, amb el pas del temps, ajudi a impulsar i donar més visibilitat a la literatura i els llibres en l’activitat cultural de la vila durant tot l’any.” Aquest any s’ha incorporat l’Escala a la Xarxa, i amb aquesta ja són quatre les poblacions que en formen part. Cervera i Montblanc són les més veteranes, juntament amb la Pobla de Segur. “Abans d’endegar la Xarxa vam fer nou edicions a Bellprat i moltes de les editorials que participen a cada trobada que fem ara ja van començar a venir durant aquells primers anys a l’Anoia.

Juan Carlos Borrego és un dels responsables de l’editorial Piolet, especialitzada en mapes i guies senderistes. “La nostra primera topada amb la Vila va ser casual, estàvem cartografiant la serra de Miralles, la zona on hi ha Bellprat, i ens van convidar a presentar el mapa i la guia d’excursions en el marc del festival. Des d’aleshores hi hem anat cada any.” Comprar mapes senderistes no és una de les opcions que la majoria dels visitants tenen en ment quan van als mercats de la Fira, i en aquest sentit el Juan Carlos tampoc no es fa il·lusions comercials: “L’avantatge de muntar parada en aquest tipus d’esdeveniments no és tant el calaix que puguis fer, que s’ha de tenir en compte, sinó l’aproximació al territori i la coneixença de gent que ens pot descobrir zones que encara no formen part de cap catàleg cartogràfic. La idea no és anar a Cervera per vendre mapes del Parc Nacional d’Aigüestortes, sinó aprofitar per conèixer la Vall del Corb, per exemple.” Avui en dia estan treballant en un mapa i guia d’aquesta petita vall de l’Urgell, així com van fer en el seu dia

Els paisatges de l’oli de les Garrigues

. “Catalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges i una llarga tradició associativa i senderista, quan t’estàs dos dies en una parada sempre acabes coneixent gent que t’obre les portes a nous territoris.”

La Xarxa defuig les grans ciutats, i aquesta és una de les raons per les quals la Laia Claver, d’Edicions Tremendes, hi aposten des de fa molts anys. “Les Viles tenen associat el concepte de la

descentralització cultural

, una idea amb la qual nosaltres ens sentim molt identificades. L’editorial té la seu a Girona i també entenem que la cultura ha de poder arribar a tothom. Per les editorials petites com la nostra, les Viles és una manera de tractar amb altres editors i intercanviar experiències. Al final ens passem moltes hores a les parades i de fira en fira ens acabem coneixent els uns als altres. Nosaltres sobretot editem poesia i ara també narrativa, apostem per veus emergents i el contacte amb el públic és important.” Les editorials que participen a les Viles poden muntar parada i proposen a l’organització un seguit de noms per a les presentacions i les xerrades. “Cada Festival són dos o tres dies molt intensos d’activitats i procurem que totes les editorials que participen del Festival puguin aportar noms, sobretot si són del territori”, explica Enric Bono. Un dels atractius són els noms més mediàtics, els quals atreuen molt públic i serveixen per integrar els llibreters locals. Jaume Chamalanch és llibreter de la Pobla i, quan els autors són d’editorials grans, és ell qui pot fer les vendes dels llibres: “Això ens dóna molta vida.”

“La dinàmica del sector és que les editorials arribem al públic través dels llibreters, i en aquest tipus d’esdeveniments també podem escollir nosaltres la manera com presentem el nostre catàleg”, reconeix la Glòria Flix, de Pagès Editors, “podem donar veu a autors que potser no sempre tenen visibilitat i fer una promoció a mitjà termini; com que passa molta gent i els noms estan als programes i les activitats són molt accessibles, no saps mai si en un futur hi ha gent que compra un llibre perquè va veure l’autor en un dels Festivals de la Fira”.

“Durant el dies del festival es fa una posada en escena molt bonica, s’obren comerços i cases del carrer Major que normalment estan tancades i es decoren amb motius literaris per tal que els visitants puguin gaudir d’un ambient excepcional”, explica Mònica Valls, tècnica de Cultura de la Paeria de Cervera. “El fet que vinguin autors mediàtics, que normalment no van als pobles petits, fa que surti més gent al carrer i vinguin visitants de fora. El que costa és mantenir l’esperit del llibre més enllà dels dies del festival”, confessa Valls. “Des de la primera edició que vam obrir Els Encants, una llibreria de segona mà, que es nodreix dels llibres que porta la gent o ens dóna la Xarxa de Viles i que gestiona cada cap de setmana un grup de persones amb risc d’exclusió social.”

Atreure visitants i posar el poble al mapa cultural és una de les raons de les Fires, el temps dirà si el país té prou massa crítica lectora per mantenir-ne el ritme.