Franco i Sixena

Saben per què Franco visita Lleida el 10 d’octubre de 1955? Déu l’hi ha dit. El Déu inventat, de PVC, de barbacoa. Fa un mes el Vaticà envia una bomba: “Caesaraugustana et aliarum”, però rumiada, fabricada i executada per l’Espanya de la secta nacionalcatòlica. El Vaticà, estràbic, mira a una altra banda. I el nou règim hooligan comença a dinamitar la península espiritualment. Les divisions polítiques i religioses no poden existir. Tot és una, gran, i no lliure.

Amb el decret de 1955 Espanya s’agafa com un ferro roent a la Creu per fer la seva Croada. Desmembra: de la diòcesi de Lleida, els arxiprestats de Bergabal, Artesa de Segre i Manresana i les seves parròquies filials. Les parròquies de Morillo de Liena, Bacamorta, Egea, Llert, Serrate, Nocellas, Merli, Villacarle, Vilas del Turbon, Ballabriga, Beranuy, Denuy, Neril, Estada y Estadilla, Fonz i Almunia de San Juan. Les parròquies de Mequinença i Fayon, situades a la província de Saragossa. De la de Tortosa, la de Maials, situada a Lleida. De la diòcesi d’Urgell els territoris de Sarroqueta, Aren, abastant set parròquies, Peralta de la Sal, amb vuit i Castaner, amb quatre.

Traduït. El Bisbat de Lleida perd 35 parròquies. Curiosament 21 passen a... Barbastre. 4 mil ànimes infidels de la infidel Franja de Ponent. La cosa és molt grossa, fins i tot vivint dins una bossa de plàstic dictatorial, i s’ha de dir alguna cosa.

A la circular del Bisbat de Lleida de desembre de 1955, el bisbe, Aurelio del Pino, es posa unes llàgrimes de Nadal per això de la carnisseria de serra elèctrica dels germans de la Franja: “Es un hecho naturalmente doloroso el que dejen de permanecer a la familia diocesana parroquias en ella bien avenidas...” I snif i torrons i xampany. Que és Nadal.

Aurelio del Pino. Bisbe de Lleida des de 1947 fins a 1967. No és que sigui un representant modèlic, exemplar del nacionalcatolicisme. No. Ell ja era nacionalcatòlic abans del nacional-catolicisme. Enrevessat. Controvertit. Fanàtic. Viu de la fama com si fos un torero o una folklòrica del règim. Sobretot d’un rumor: que és confessor particular de la dona de Franco, Carmen Polo. El fons d’inversió virtual que ven és aquest: Del Pino té connexió directa amb Déu-Franco. I el que va iniciar el franquisme ho ha executat la democràcia. El Bisbat de Lleida, les obres d’art, Sixena… Amén.