Robatori al Louvre
Una de les imatges amb més força que el poder pot brindar-nos és la del president de França adreçant-se al món des d’un faristol emplaçat davant de La Gioconda: el cap d’una de les nacions amb més poder i glamur parlant des del museu més important del món i al davant de la pintura més cèlebre de la història de la humanitat. La imatge es feia realitat el 28 de gener d’enguany, quan Macron pronunciava una al·locució d’abast global que tenia per objectiu anunciar el macroprojecte de renovació del Louvre. Aquest important missatge es llençava només uns dies després del crit d’alarma i auxili de la directora de la institució, Laurence des Cars, que en una memòria confidencial tramesa a la ministra de Cultura de França, Rachida Dati, apuntava l’obsolescència d’uns edificis amb goteres i variacions de temperatura i humitat relativa que posen en perill la conservació de les obres. En definitiva, l’angoixa de la directora del museu deixava entreveure que el Louvre està gairebé en ruïnes, una mica com França, sigui dit de pas. La reacció de Macron va ser immediata i anunciava una inversió de més de 700 milions d’euros que, fins i tot, ha merescut rebre un nom: Louvre Nouvelle Renaissance.
Aquest és el context del robatori al qual tots plegats assistíem diumenge, quan uns lladres plantificaven una plataforma amb escala a sota d’una finestra per endur-se, en set minuts, 88 milions d’euros en joies després de rebentar amb una radial dues vitrines d’alta seguretat [sic] i de fugir en moto. El mateix dia vam saber que des de feia un mes l’alarma de la finestra en qüestió fallava i que existeix un informe –aviat es farà públic– en què s’afirma que els problemes de seguretat al museu més visitat del món són “considerables” i “persistents”, amb sectors sense càmeres de vigilància: només un terç de les sales en tenen com a mínim una.
El Louvre es troba a pocs minuts caminant de la plaça de la Concòrdia, que durant la Revolució Francesa era el lloc on la guillotina era instal·lada: s’estima que més de 1.100 persones van ser decapitades, entre elles, Lluís XVI i Maria Antonieta. Difícilment la directora del museu i la seva cap de seguretat, Dominique Buffin, sortiran airoses després d’aquests fets. Potser perquè el Louvre renaixi és necessari que rodin un parell de caps més.
