Màrius Torres i l’esperit
La relació de Màrius Torres amb l’espiritisme i la metapsíquica constitueix una faceta poc coneguda d’una família que solem contemplar des del vessant republicà, mèdic i intel·lectual, però que té un altre fil que travessa tres generacions: l’interès pel món invisible. L’avi Marià Torres, com altres metges del seu temps, volia explorar fenòmens de frontera sense passar per l’adreçador de l’Església i el seu fill Humbert, que va ser alcalde de Lleida, va participar en sessions privades i en debats –sempre amb un peu en la medicina i l’altre en la filosofia– sobre mediumnisme i contacte amb difunts.
L’espiritisme i la metapsíquica eren, en aquells anys, una manera d’observar els misteris de la consciència i de l’ànima, des d’una òptica laica i experimental. No ho vivien com una superstició, sinó en la frontera del coneixement. Aquest interès era molt més comú del que avui ens pot semblar. A la Catalunya republicana, figures molt solvents –metges, juristes, pedagogs– seguien la metapsíquica amb esperit científic.
En el cas de l’espiritualitat del nostre poeta, tres són els efectes atribuïbles a aquests antecedents: una familiaritat amb l’invisible, una sensibilitat per la presència subtil i una concepció de l’ànima com una vibració que no s’extingeix del tot. La mort no apareix mai en els seus poemes com una ruptura definitiva, sinó com una presència que continua respirant: “Vora la mort, encara/ hi ha una ombra clara”.
Màrius tenia una ment analítica i musical, però havia viscut envoltat d’un llenguatge d’ànimes i presències. Finalment, la seua reclusió en el sanatori li va proporcionar l’atmosfera ideal per a algú que pensa en la mort no com un final, sinó com un horitzó porós. A Puig d’Olena, envoltat de silencis i pèrdues, no dramatitza sinó que escolta. Per això els seus poemes no són plorosos, sinó converses murmurades amb un horitzó no sempre definit, i, quan parla d’ombres, d’aparicions o de fantasmes simpàtics (en la farsa Una fantasma com n’hi ha poques), no fa cap gest dramàtic: els tracta com a visitants naturals.
Una recomanació final: si desitgeu aprofundir en els antecedents i en la poesia religiosa de Màrius Torres, no dubteu a recórrer a la tesi doctoral de Laia Suades (L’abisme de llum en Màrius Torres), editada per la UdL.
