La gàbia d’or
Qualsevol observador s’haurà adonat que la majoria preferim la comoditat d’una vida assossegada, sense haver de prendre més riscos que els inevitables ni atabalar-nos amb gaires reptes que ens expulsin de la nostra particular zona de confort. Seguim rutines, cerquem feina a prop de casa, ens relacionem sempre amb el mateix cercle. Ens tanquem nosaltres mateixos en una gàbia d’or que ens proporciona benestar i placidesa, però, alhora, impedeix el nostre creixement i, de retruc, el d’una societat adormida sobre els llorers.
La zona de confort, o la gàbia d’or, com vulguem dir-li, a banda de comoditat, també ens regala seguretat i anestesia la por al fracàs. Encara que això ens complagui, però, no ho fa del tot perquè ens allunya dels nostres somnis.
Si sentiu que mai passa res rellevant a la vostra vida, si fa anys que teniu els mateixos hàbits o us aterreix fer canvis... És molt probable que visqueu de meravella dins d’una gàbia prou encoixinada perquè la por de perdre-la us impedeixi créixer. Tanmateix, amb freqüència, cal arriscar-nos a deixar anar el que és bo per aconseguir el que és extraordinari.
Fora la gàbia hi ha un abisme on ensopegarem amb errades i fracassos, però també hi trobarem aprenentatge i possibilitats. Les millors coses que succeeixen a la vida, sovint, són inesperades i apareixen quan hom gosa saltar fora de la zona de confort. En aquest sentit, Abraham Maslow, cèlebre per establir la jerarquia de les necessitats humanes en la seva famosa piràmide (Piràmide de Maslow), va teoritzar a partir de la premissa que els humans, només quan tenim satisfetes les necessitats bàsiques, com menjar, dormir, un sostre o vestir, creem desitjos més elevats, fins a arribar a l’autorealització, la qual situa al cim de la jerarquia i l’equipara amb la “necessitat de ser” i de créixer. Tanmateix, és força comú que la por de perdre el poc que es pugui tenir impedeixi arriscar-se a gaudir d’una vida excepcional.
Hi ha desenes d’autors que han escrit sobre el profit de sortir de la gàbia d’or, sigui com a individus o com a societat. Un d’ells, Thomas Jefferson, pare fundador dels Estats Units d’Amèrica i redactor de la seva declaració d’independència, ho va fer així: “Si vols aconseguir allò que mai has tingut, has d’estar disposat a fer el que mai has fet.”
