L’estació d’autobusos
Amb els darrers sospirs del segle XX, Pep Coll va publicar L’abominable crim de l’Alsina Graells, que per mi va suposar el descobriment que Lleida també podia ser l’escenari d’una novel·la de misteri. Com a teló de fons de qualsevol intriga, hem de reconèixer que la nostra boira i la ronegor de l’antiga estació d’autobusos no tenen res a envejar al Londres victorià de Sherlock Holmes, ho dic seriosament.
No vull entrar en disquisicions sobre què és la novel·la negra i quins subgèneres integra. En tot cas, L’abominable crim de l’Alsina Graells és un Whoduit (Qui ho ha fet?) dels anomenats “d’habitació tancada”, com Assassinat a l’Orient Express, d’Agatha Christie, o Els crims de la Rue Morgue, d’Edgar Allan Poe, per esmentar dos relats ben coneguts. L’argument és un clàssic del gènere: en Feliciano Moran, diputat d’un partit de dretes al Parlament de Catalunya, apareix mort al darrer seient de l’autocar. Per força, l’assassí ha de ser algun dels viatgers, ja que es tracta d’un trajecte sense parades, malgrat que els sospitosos són un grapat de personatges d’allò més normal. Qualsevol d’ells podria ser la veïna que sempre saluda, un parent o un conegut de tota la vida. Hi ha una senyora que va al metge a Barcelona, un pagès que vol tramitar una subvenció, un turista, una botiguera del carrer Major que es vol proveir de “gènero”, una parella d’estudiants i un noi africà que es dedica a pintar pisos. Coll no estalvia la ironia i domina la intriga fins al final.
Més d’un quart de segle després, a Lleida hem estrenat estació d’autobusos a l’altra punta de l’eix comercial, a tocar de l’estació de trens. Encara recordo la que l’Alsina Graells tenia al carrer Pelai de Barcelona, bastant més atrotinada i sinistra que la nostra, i de quan el viatge era etern perquè recorria poble per poble tota la nacional antiga.
Des de llavors, la societat ha canviat tant que ara és inversemblant que un diputat —sigui del partit que sigui— agafi el cotxe de línia per anar a Barcelona, i molt menys que segui als darrers seients de l’autocar, com solen fer els més entremaliats de la classe en les excursions de l’institut. Seria divertit un remake de l’Abominable crim de l’Alsina Graells adaptat a l’època i les circumstàncies actuals. Potser L’abominable crim de l’AVE? Qui ho sap!
