Llagostesa tot arreu
Enguany, miris on miris, veuràs llagostes. Vermelles, amb les pinces obertes, fins i tot amenaçadores. Apareixen arreu: estampades als vestits, a la roba de bebè i en tota mena d’objectes de decoració. L’any passat tot era llimones, i les temporades anteriors dominaven les sardines, els cactus, les maduixes o els flamencs. Cada estiu apareix una tendència que pretén reproduir l’estil de vida mediterrani o mariner, primer en marques rellevants, i després en les de consum massiu.
Però, llagostes? Per què llagostes?
Per respondre a aquesta pregunta cal analitzar abans qui decideix què desitjarà comprar el consumidor. De fa temps, una tendència se sol generar a partir d’un nínxol determinat que no necessàriament té a veure amb el món de la moda, o bé quan un personatge amb prou capital cultural l’adopta. A partir d’aquí, sovint, els directors creatius de les grans cases acudeixen a empreses especialitzades que es dediquen a observar què es mou en l’art, la gastronomia o en els moviments urbans marginals. Finalment, s’expandeix arreu, fins que, per abús, deixa d’interessar.
En aquest bucle infinit, però, hi ha aparegut un element disruptor: ara és la IA qui estudia què es mou a les xarxes, què cerquen els usuaris, què volen comprar. El problema rau en el fet que, a diferència dels caçadors de tendències humans, la IA no contextualitza prou. Certament, és bona detectant patrons, però no afina com un ull ben entrenat.
Tenint en compte tot això, és possible que la irrupció d’OpenClaw (un assistent d’IA que gestiona el correu electrònic i el calendari des de WhatsApp), hagi influït en la moda de les llagostes? Literalment, es pot traduir com a “pinça oberta”, i els darrers mesos Google Trends ha detectat milions de cerques del nom “OpenClaw” a tot el món. A més, el logotip de la marca és una mena de llagosta vermella. Casualitat o causalitat? Si realment aquest estiu els carrers són plens de llagostes per imposició de l’algoritme, cal reflexionar.
Seria molt més bell que aquests animalons haguessin reaparegut a causa de l’interès pel surrealisme: fa 90 anys Dalí va utilitzar aquest motiu en el seu Telèfon-llagosta, i l’any 1937 va col·laborar amb Elsa Schiaparelli en la creació del Lobster Dress, un vestit blanc amb una gran llagosta vermella impresa a la falda.
