Fora de línia
Fa uns dies, en un restaurant vaig veure una escena que antany no hauria cridat l’atenció, però ara comença a resultar estranya. En una taula de sis persones, feia almenys una hora que ningú treia el telèfon mòbil. Parlaven. De tant en tant, reien. Quan va arribar el menjar, ningú va fer cap fotografia. Potser no té importància, pot semblar banal, però em va resultar agradable retornar per una estona a una època extinta.
És ben cert que sempre volem el que no tenim. En plena època digital, quan l’ús generalitzat de la IA amenaça el món tal com l’hem conegut, sembla que l’aposta és redefinir el luxe entorn de tot allò que és fora de línia (offline luxury): els materials nobles treballats pels artesans, les estades en llocs sense accés a internet o, simplement, gestos petits com tornar a llegir el diari en paper i escoltar música en vinil, triada a consciència i sense una llista de reproducció programada pels algoritmes.
El concepte de luxe fora de línia és interessant perquè no es limita només a gaudir d’experiències sense tecnologia, sinó que es tracta d’un acte voluntari de desconnexió profunda en què el temps i l’atenció passen a ser els béns més escassos i, per tant, preuats. Vogue, el temple de la moda, defineix la necessitat de desconnectar com una reacció a la saturació digital. Sigui com sigui, el fet és que, com més abundant esdevé la tecnologia, més valuoses es tornen l’atenció, el temps, la presència o el contacte humà. En definitiva, apreciem de nou tot allò que no es pot fabricar en massa, però no només això. De vegades, simplement volem desaparèixer, no estar a l’abast d’un clic per a tothom i tothora. La privacitat és un valor a l’alça que cada cop es paga més car, perquè és més difícil de mantenir.
Tanmateix, accedir al luxe offline no ha de tenir necessàriament un cost econòmic elevat, de vegades n’hi ha prou d’apagar tota tecnologia durant unes hores i agafar un llibre, o organitzar un sopar sense telèfons.
Durant anys, hem associat el luxe a tenir, a posseir allò a l’abast de pocs. Ara, ha sortit una tendència a causa de l’excés digital, i no perquè la tecnologia hagi deixat de ser atractiva, sinó perquè és absorbent i massiva. La naturalesa humana no falla mai: quan una cosa deixa de ser escassa desapareix com a objecte de desig.