La ràbia

Si vostè té un moment m’agradaria parlar de la ràbia. Ens volen ofegats en un mar de ràbia. Són els mateixos que han decidit que cal combatre i assenyalar tot allò que és diferent a ells i allò que pensen. Ingenus! Si ets d’un altre color ets presumpte culpable sempre, no cal preguntar. Si professes una altra religió que la catòlica apostòlica i romana ets repudiable, perquè el teu Déu té una maldat que el “nostre” no té. Si ets lesbiana o gai, torna allò de “la malaltia que només es cura amb la disciplina d’aquest déu bo”. Si algú mata, pega, es baralla o escup, la ràbia perjura que sempre serà d’un color diferent al nostre, a no ser que jugui a futbol i si ets dona i aixeques la veu, ets feminazi.

Viatgi! Quan vas al Marroc, aquella gent es desviu per tu. Quan tornes del Senegal desinfecten l’avió amb esprai i a l’aeroport ells van per la fila “de negres” i crits, tu, ànima blanca, per l’altra. Això no és ficció, però la ràbia ho amaga.

La meva germana que és sàvia em deia “ens volen sempre emprenyats” i és cert. Mentre ens tenen emprenyades es pensen que els donem la raó. Tot va malament, tot és un desastre, tothom ens roba, tothom ens vol mal... Però vostè com està, pregunto. I la resposta és sempre la mateixa, “jo estic de collons, però tota la resta és un drama”. La ràbia que s’alimenta a les xarxes socials per aquells que no donen la cara perquè s’amaguen darrere sigles que viuen de l’emprenyament general. És una altra forma d’adoctrinar. Inoculen una llavor del mal que molt aviat ens petarà als nassos, perquè no volen sentir que molts de nosaltres estem bé, tenim el nostre universet de felicitat i brindem per la vida.

I la política no resol aquesta boira de ràbia i emprenyament que patim, perquè uns guanyen vots i els sua el mal que fan. I els altres perden vots i encara no han entès que només hi ha un antídot contra la ràbia: la veritat.

No sé on ho vaig llegir, però algú escrivia que “la ràbia és un verí que et podreix per dins”. Hauríem d’evitar podrir-nos abans d’hora. Tot arriba. Somrigui contra la ràbia, el cap ben alt davant tanta mentida, manipulació i crueltat. Ni som estúpids de mena ni estem per perdre la vida emprenyats, no creu? Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.