Petatatatatatatards!

Si vostè té un moment, anem-ho acabant això. Ja està bé la broma, eh? Vol dir que com a societat no som prou madurs com per arribar a la conclusió que els petards bramadors aporten poc, per no dir res, a la nostra espantadissa existència?

Comença la setmana de Sant Joan i Sant Pere i comença el festival de pims, pams, pums i els esgarrifosos tatatatatatatatatat: les traques dels dallonsis.

Tota la vida m’han fet terror els petards. Ni en sé tirar, ni en vull aprendre, ni em refio de qui diu que els sap tirar. Lluny! Poc soroll −mai millor dit. No li sé trobar la gràcia i d’ençà que tinc gos, menys. No faríem la mateixa festa amb les llumetes i sense el soroll? Ara que hem descobert els drons, fem un gir cap a la llum sense estridència, carai.

I a sobre, aguanta la gent gracioseta que quan veu que no t’agraden, et fan la broma de tirar-te la piula a les cames o et persegueixen amb la metxa a les mans i el tro a l’altra. Gamarussos! A aquests sí que els expulsava jo del país!

Quan peta un petard sempre hi ha uns danys col·laterals immediats: se sent una espantada d’ocells, plora un bebè, buix un gos i es dispara una alarma. Matemàtic! Que no, que no! No pot ser bo. Hi ha un nom per descriure la fòbia als sorolls sobtats: ligirofòbia. També li podem dir estar fins als dallonsis de terrabastalls, que viure, de per si, ja és un esglai continuat.

Llegeixo que ara, per celebrar Sant Joan i allò del solstici d’estiu, usem el foc i el soroll com a rituals de purificació per espantar els mals esperits. Si no cal! Els esperits, ni els dolents, ni els bons, ni els del purgatori, no han de tenir la menor gana de venir a aquest món ple de mandataris que estan com un llum. Que no, que no hi ha excusa!

A més, no diem que tot cansa? Doncs això del petardam es remet a la dinastia xinesa Tang, anys 618-907 dC. Ja ho tindríem, no? Ja fa massa temps que dura, potser?

Es veu que aquesta setmana santjoanera, els catalanets de bé cremaran entre 600 i 700 tones de productes pirotècnics i es gastaran uns 50 euros de mitjana en el tema. No sé qui es gasta els meus, però si el trobo l’arrrrrrebento! Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.