Si la terra no es treballa
Als que tenim ADN rural, veure una finca deixada de la mà de Déu ens fa mal a l’ànima. Malesa campant al seu aire, bancals mig secs, arbres decaiguts com si mai ningú abans n’hagués tingut cura… És ben bé una fiblada a la pell. Però no us enganyeu. Més enllà d’aquesta mirada romàntica, s’hi amaga una qüestió de responsabilitat social. I és que la terra, quan deixa de cultivar-se, no només no suma, sinó que comença a restar. D’entrada perquè perd una de les seves funcions naturals cabdals: fer de tallafocs. Es converteix en un maldecap per als agents rurals, ajuntaments i propietaris de les finques veïnes, ja que esdevé un niu de plagues i malalties. I això sense oblidar que cada trosset de terra en desús és una patacada a l’autosuficiència alimentària, amb les conseqüències econòmiques que se’n deriven.
És per tot plegat que la Generalitat fa una crida a incorporar nous professionals al camp, preferiblement dones i persones joves, a través d’un registre de parcel·les en desús. Es tracta d’una eina pionera a Espanya per identificar i gestionar terres agrícoles i ramaderes que han quedat abandonades o sense ús productiu. D’entrada és que la inscripció sigui voluntària. És a dir, que siguin els mateixos propietaris els que posin les seves finques a disposició del bé col·lectiu si ells no poden o no volen fer-se’n càrrec. Però si això no acaba passant, hi ha previstes mesures més coercitives per part de l’administració com ara un arrendament forçós, amb possibilitat d’expropiació temporal del dret d’usdefruit. Sona molt contundent, sí. Però és que la situació va de mal en pitjor: Catalunya ha perdut en els darrers 20 anys 98.000 hectàrees de conreu mentre que la superfície forestal ha augmentat en 144.000 hectàrees.
En aquesta primera convocatòria hi ha una quarantena de parcel·les registrades, una bona part de les Garrigues, malgrat que aquesta comarca justament fa 3 anys que va començar a fer els deures amb la creació del primer Banc de Terres públic. Va ser impulsat pel Consell Comarcal i l’objectiu és exactament el mateix: posar en contacte propietaris de terres sense relleu i persones que busquen camps per conrear. La iniciativa del govern, però, preveu anar més enllà si fa falta. I és que, en paraules del conseller, Catalunya no pot perdre més potencial productiu. No ens ho podem permetre.