Qüestió de prioritats

Voleu dir que no n’estem fent un gra massa? Amb això d’alimentar la màgia del Nadal i la il·lusió de les criatures em refereixo. Que si la carta als Reis Mags d’Orient. Entregar-la al patge reial amb tota la parafernàlia. La llista de regals per al Pare Noel vingut directament des de Lapònia. Ara ja no n’hi ha prou amb fer cagar el tió el dia que toca. La gràcia és anar-lo a buscar al bosc i alimentar-lo durant unes setmanes abans de la gran cagada. El calendari d’advent que no falti. Do it yourself, per suposat. El clàssic de xocolatines ni és saludable ni fa patxoca. Decorar la casa en harmonia el primer diumenge del mes és per a molts un altre ritual indispensable. I al tradicional arbre de Nadal hi hem anat sumant boles personalitzades i manualitats de tota mena amb un resultat que, tot sigui dit, poc té a veure amb el que ens enlluerna a les xarxes. Tot això sense oblidar passar per caixa amb el caganer de moda al mercat i amb el Cascanous al “xino” del costat. Perquè les tradicions s’han de mantenir, sí, però sense renunciar pas a les estètiques importades tan guais. Doncs ara resulta que tot plegat es queda coix si no entra en escena l’Elf entremaliat. Segur que n’heu sentit a parlar. Fa un parell d’anys encara era minoritari però ara ja n’hi ha per tot arreu. I és clar, esquivar-lo quan tens criatures de 4 o 5 anys és bastant complicat. Jo, de moment, ja us ho avanço, m’hi he negat. Primer, perquè no sé fins a quin punt tenir tants estímuls alhora pot ser contraproduent per tota aquesta canalla. Massa històries a la vegada. Algunes, perquè negar-ho, sense solta ni volta. I apel·lant tant a la ingenuïtat, ves que no acabem prenent mal. Tot té un límit. I em temo que al final ja res no colarà. Això, i perquè tinc dubtes seriosos que aquest ninot no sigui un altre parany. Una nova autoimposició. Més feina, més maldecaps, fruit d’aquest corrent que pretén convertir-nos en els pares i mares més respectuosos, implicats i motivats de la història de la humanitat. Massa responsabilitat. I les espatlles, no només tenen un límit, sinó que ens les hauríem de començar a eixamplar, si el que volem és recuperar l’alè i començar-nos a prioritzar.

Jo ja ho he decidit. Aquest 2026 l’objectiu serà el meu benestar. Físic i emocional. I això, entre altres coses, suposa renunciar a l’Elf però també a aquest espai. Gràcies, Anna, per la confiança. I a vosaltres, estimats lectors, per la fidelitat. Ha estat un plaer, de veritat.