Quan la realitat supera la ficció

Tal dia com avui del 1915 naixia Orson Welles. Aquest director i guionista famós per la seva pel·lícula Ciutadà Kane va ser també artífex de l’episodi radiofònic en què simulava una invasió d’aliens, provocant el pànic massiu dels ciutadans. Tot just fa una setmana el nostre país vivia l’apagada elèctrica més llarga de la història. Més de 12 hores en què molts ciutadans ens vam quedar sense llum. Amb tot el que implicava. Mentre escric aquestes línies encara no s’han donat explicacions oficials sobre el que va passar. La manca d’aquestes explicacions creïbles fomenta que els ciutadans comencin a imaginar i a donar per bones les teories que són més pròpies de sèries i pel·lícules, que no pas a una simple errada humana. De fet, actualment hi ha almenys dues sèries de ficció amb arguments molt similars a la realitat que vam viure el passat 28 d’abril. Res passa perquè sí. La majoria de ciutadans, desconnectats de molts mitjans de comunicació, no van veure el nivell d’organització i col·laboració de les administracions i serveis públics (policies, bombers, protecció civil...) Exemplar. I també exemplar l’actitud dels treballadors sanitaris: infermeres, metgesses, auxiliars d’infermeria i la resta de professionals de salut que es van quedar per donar un cop de mà. Que es van organitzar per fer front a possibles pics de demanda assistencial. Que es van assegurar que tot funcionava abans de tornar cap a casa. Però també aquells que van crear una xarxa per assegurar-se que aquells que podien tenir més risc durant les hores de l’apagada no els faltés de res. En les sèries de ficció l’apagada d’unes hores significava la mort de moltes persones. Aquí, el sistema sanitari (públic i privat) no es va aturar ni un minut i va poder contenir i superar, amb nota, aquest nou episodi històric al qual el vam sotmetre. I els ciutadans altre cop van contribuir a fer-ho més fàcil per tot el país. Quin munt de testimonis es poden llegir a les xarxes de fraternitat en trens, en comunitats de veïns… Ajudant aquells que ho necessitaven sense conèixer-los. Un exemple més que els humans tenim innata la capacitat d’ajudar els altres, mal que pugui pesar a determinats interessos, que malauradament sí que existeixen a la vida real.